Tres punts d’or per a la salvació

Albert Folguera, tècnic de l’ICG Lleida, es va mostrar molt satisfet per la victòria i el joc dels seus, encara que va lamentar haver patit sense necessitat. “La veritat és que per ocasions i per joc ha sigut una primera part espectacular. Hauríem pogut matar el partit a la primera part”, va indicar l’entrenador llistat, que no es fiava del Girona.

“Ens n’hem anat al descans amb 2-0, després hem marcat el 3-0, però sabia que el Girona podia entrar en el partit en qualsevol moment i hi ha entrat, encara que el penal ens ha donat molta vida i ens ha tranquil·litzat. Tancar un partit en hoquei és molt difícil, perquè no et pots relaxar, encara que sí que és cert que hem tingut moltes ocasions i algunes de molt clares”, va destacar l’entrenador lleidatà.

No obstant, Folguera va reconèixer la importància dels tres punts. “Era un partit important per guanyar i, si continuem sumant punts, l’equip jugarà més alliberat. Cada vegada estem jugant de forma més alegre, amb més transicions, no estem tan encotillats”, va apuntar.

Al ser qüestionat per quina havia sigut la raó d’aquest canvi en el joc, Folguera va ser clar: “Bona part de culpa la té el Darío (Giménez). En el moment en què hem acceptat tal com és ell i ell s’ha adaptat a nosaltres, les coses han fluït. Ens hem deixat portar per la seua qualitat. El que no pots fer és tenir lligat un pura sang, sinó que necessita camp per jugar. Ens ha canviat la filosofia de joc”, va concloure.

L’ICG Lleida no podia fallar i no ho va fer. Va sumar tres punts que valen el seu pes en or davant d’un rival directe per la salvació com és el Girona (4-2), al qual va perdonar una golejada, sobretot a la primera meitat, i que va deixar viu per passar uns quants minuts d’incertesa fins que Andreu Tomàs va fer justícia segellant el triomf de penal. Una victòria que permet als llistats ascendir quatre posicions de cop a la taula, superant el mateix Girona, Igualada i Caldes, atrapant el Lloret i deixant les posicions de descens a quatre punts. L’única pega va ser que no va poder guanyar l’average particular, ja que els dos equips van firmar el mateix marcador que en la primera volta a Girona.

El duel va començar amb un ICG dominador, molt motivat i sense fer la més mínima concessió al rival. Cañellas i Darío Giménez van avisar en una arrancada demolidora dels llistats, que als cinc minuts ja van inaugurar el marcador en una jugada personal de Borja López, que va treure profit de la relliscada d’un rival (1-0). El golejador ahir ho va provar en una doble ocasió en què Andreu Tomàs també va estar a prop del 2-0, que pujaria finalment als onze minuts en una jugada de Giménez, que va fer la passada de la mort perquè Borja, de fort llançament, batés per segona vegada Llaverola.

L’ICG estava desarborant de cap a peus un Girona impotent i que es va encomanar al seu porter Jaume Llaverola. Als seus 41 anys, l’exmeta de Barça i Liceo, entre d’altres, va fer tot un recital i va evitar que els llistats se n’anessin als vestidors amb un parell de gols més, com a mínim. Va treure amb el braç i sobre la mateixa línia de gol una bola que es colava després d’un llançament de Trilla, que abans s’havia trobat amb el pal, igual que Rodero al tall del descans. El 2-0 era escàs premi per als mèrits que hi havia exhibit l’ICG, dominador absolut.

A la represa, el guió no va variar, amb un Lleida que va tenir el 3-0 en els estics d’Andreu Tomàs i Darío Giménez, que no van encertar davant de Llaverola. Després d’uns minuts de setge, el Girona va començar a donar senyals de vida. Manel Garcia i Raúl Pelicano van posar a prova Lluís Tomàs, que va respondre amb dos grans parades, la segona de les quals va donar origen al tercer gol llistat, obra del golejador argentí a l’aprofitar, gairebé sense angle, un rebuig del meta gironí a llançament d’Andreu Tomàs. El 3-0 semblava sentenciar el matx, però David Carles va donar vida al Girona.

El gol del fill de l’històric Joan Carles, exjugador entre altres de Barça i Llista, que va ser a la grada seguint el partit, va provocar un curtcircuit en els esquemes de l’ICG, que va passar pel seu pitjor moment, malgrat que el pal, el tercer de la tarda, va evitar el segon gol de Giménez. Lluís Tomàs va salvar un altre gol tot seguit, però res no va poder fer davant d’una altra rematada de García (3-2), que va venir precedida per una pèrdua de l’argentí. Els fantasmes van començar a sobrevolar l’Onze de Setembre.

Darío Giménez hauria pogut esmenar l’error minuts després, però no va aconseguir batre Llaverola en una falta directa motivada per l’exclusió de l’exllistat Marc Povedano. Per moments es va veure un ICG Lleida vulnerable, fins que Andreu Tomàs va donar la tranquil·litat necessària amb el 4-2 al transformar un penal que ell mateix va forçar.

Encara que el Girona se’n va anar a l’atac a la desesperada en el tram final, el marcador ja no es va moure, per sumar tres punts d’or que permeten ascendir a la novena posició d’una taula classificatòria molt ajustada. I és que els llistats, que abans del partit eren a un punt de la zona perillosa, es troben ara més a prop de les posicions europees (tres punts) que del descens (quatre).