Adéu a Núñez

L’empresari Josep Lluís Núñez Clemente (Barakaldo, 7-9-1931), de 87 anys i que va ser president del FC Barcelona entre el 1978 i el 2000, va morir ahir a la capital catalana després d’una llarga malaltia. Apartat de la vida social en els últims anys, ha sigut el president més longeu del club blaugrana (22 anys) i el que més títols va aconseguir, amb 140 entre les seccions professionals de l’entitat, dels quals 27 van ser de futbol. Sota la seua presidència, el club va aconseguir la primera Copa d’Europa de futbol, el 1992 a Wembley, gràcies al Dream Team del també desaparegut Johan Cruyff, amb el qual van ser contínues les friccions. “Figura clau en la història contemporània del club”, el va descriure el Barça en un comunicat en el qual va lamentar la mort de l’expresident.

Va arribar a la presidència del FC Barcelona el maig del 1978 quan, a les primeres eleccions amb sufragi universal entre els socis, va guanyar per un escàs marge de vot Ferran Ariño i Nicolau Casaus, amb qui arribaria a un acord per integrar-lo a la junta directiva.

Amb l’afany posat a millorar l’economia del club, fet que va aconseguir amb escreix multiplicant el patrimoni de l’entitat, la plantilla de futbol va dur a terme el 1988 el conegut com a motí de l’Hesperia com a queixa de la política exercida per Núñez en els seus drets d’imatge i pagaments a Hisenda.

Els seus primers anys en el càrrec van veure també l’arribada de la seua primera gran estrella, Diego Armando Maradona, si bé l’argentí va estar tot just dos anys i no va arribar a guanyar cap títol important. I és que aquests estaven esperant el Dream Team. Johan Cruyff, abans d’enemistar-se amb Núñez i donar pas a un debat entre cruyffistes i nuñistes que encara perdura en els socis més antics, va dirigir des de la banqueta un Dream Team que, fins al Barça de Pep Guardiola, va ser considerat el millor de la història de l’entitat. La mà dura de Núñez en els números va propiciar que diversos jugadors, com el mateix Maradona, Schuster, Stóitxkhov o Ronaldo marxessin del club al no poder renovar contracte en millors condicions, un taló d’Aquil·les per a un Núñez que, el 2000, va decidir deixar el club al tenir ja bona part dels socis en contra. Una massa social que va fer créixer com cap altre president ha aconseguit. A finals del 1978, quan va arribar a la presidència, el club tenia 77.905 socis. Al marxar, l’any 2000, eren més de 106.000. Va fer diverses reformes al Camp Nou i al Palau Blaugrana i va ser artífex de la construcció de la Masia, així com del Miniestadi o el Museu que ara porta el seu nom.

Però no tot van ser aspectes positius. La seua gestió va fer que diversos socis s’alcessin contra ell a través de la plataforma Elefant Blau, amb el després president Laporta entre ells.

A nivell de la seua empresa del sector de la construcció Núñez i Navarro, l’empresari d’èxit va haver de bregar amb la Justícia per un delicte fiscal. Condemnat a sis anys de presó per suborns a inspectors d’Hisenda, va complir 71 dies a Can Brians.

El club decreta 4 dies de dol i habilita un Memorial El Barça ha decretat quatre dies de dol, durant els quals les banderes a les instal·lacions barcelonistes lluiran a mig pal. A més, es guardarà un minut de silenci en totes les activitats del club, en els entrenaments dels equips blaugrana i en els partits que es disputin aquesta setmana, en el qual els jugadors blaugrana portaran un braçalet negre en senyal de dol. A més, el club habilitarà avui i demà un Espai Memorial a la Tribuna del Camp Nou obert als socis, penyistes i aficionats que vulguin mostrar el seu record i afecte cap a la figura del president Núñez. L’Espai Memorial estarà obert avui entre les 10.00 i les 21.00 hores i demà de 10.00 a 14.00 hores.