Artur Virgili, de 84 anys, va ser un dels precursors d'aquest esport a Lleida amb la fundació d'una secció al Sícoris

“Només quedo jo”, diu amb nostàlgia Artur Virgili de la Torre (Lleida, 23-1-1935) al referir-se als inicis del tir amb arc federat a Lleida quan una desena de socis del Sícoris Club van fundar una secció d’aquest esport el 1967. Només divuit anys abans s’havia constituït la Federació Espanyola. És l’últim pioner. Porta tota una vida dedicat a l’arc, més de cinquanta anys, primer com a tirador i en els últims 35 dedicat a l’ensenyament d’alguns dels millors arquers que ha donat Lleida. Entre ells va formar en els seus inicis Miquel Àngel Pifarré, que a punt va estar de ser olímpic a Rio 2016. “Jo treballava com a comercial i en uns campaments d’estiu organitzats per Falange a la Pobleta de Bellveí vaig veure uns nois practicant el tir amb arc i em va cridar l’atenció. Al cap de poc temps un altre soci del Sícoris, Santiago Mesalles, i jo vam proposar al president Martín Cano crear una secció i vam començar a practicar als terrenys on hi ha ara les pistes de tenis, perquè llavors no hi havia res, estava tot per fer”, explica.

Virgili, que va rebre el març passat un reconeixement a la seua trajectòria en la I Nit de l’Arc Català, recorda els difícils inicis. “Vam comprar uns arcs d’iniciació que eren en aquella època de fusta i en lloc de corda portaven cable. Vaig ser autodidacte, treia tota la informació possible en llibres que publicaven a França, on aquest esport estava més desenvolupat. Al Sícoris vam estar fins al 1973, quan es va dissoldre la secció perquè un directiu va considerar que era un esport de risc. Ens vam donar de baixa tots i ens vam federar com a independents. El pitjor era que per entrenar-nos ho havíem de fer quan competíem principalment a Barcelona”, evoca Virgili del seu passat.

Ha entrenat grans arquers lleidatans com José Antonio Amador i Miquel Àngel Pifarré

Mentre va durar el tir amb arc sicorista, la progressió va ser constant. Noms com José Villamarín, Enrique Mora, José Fernández, Antonio Bergés, els germans Freixas i el mateix Artur Virgili destacaven ja en campionats de Catalunya i Espanya. El club, en col·laboració amb la Catalana, va arribar fins i tot a organitzar al Palau de Vidre dels Camps Elisis una tirada FITA (Federació Internacional de Tir amb Arc), el primer a Espanya que es disputava en pista coberta.

Artur Virgili va ser un dels fundadors a finals dels 70 d’un club a Tàrrega que va tenir una vida efímera. Als 80 Virgili se’n va anar al Nichi Kan, amb seu a la Bordeta i dirigit pel mestre en arts marcials Fernando Llamas. Allà es va forjar José Antonio Amador, segons l’opinió d’Artur Virgili, “el millor arquer que ha tingut Lleida. Entrenàvem al camp del Racó d’en Pep i part d’aquesta nova fornada d’arquers com Jordi Ortiz i Galileo Pacheco serien després els promotors del Club Tir amb Arc Pardinyes”.

Virgili segueix al peu del canó com a entrenador als clubs Tir amb Arc Torrefarrera i l’Associació Esportiva Cultural Puigverd de Lleida.

Va ser reconegut amb la medalla d’honor en la Nit de l’Arc Català Artur Virgili va ser reconegut el març amb la medalla d’honor durant la primera edició de la Nit de l’Arc Català en homenatge al més de mig segle amb llicència federativa i al ser un gran referent d’aquest esport a Ponent. Virgili, en l’etapa com a competidor, va guanyar campionats d’Espanya de segona categoria (1970 i 1971) i el torneig de la Federació Espanyola de primera categoria (1971). El 1972 es va proclamar campió de Catalunya i va aconseguir el títol de mestre arquer i l’estrella FITA a l’assolir els 1.000 punts. El 2001 va rebre un diploma olímpic del COE per la seua contribució al tir amb arc.