Saúl Craviotto, piragüista lleidatà olímpic: “Vinc perquè vull l'or i ho donaré tot”

Com viviu aquests Jocs a Tòquio?

Amb moltíssima il·lusió i moltíssimes ganes. Porto ja molts dies aquí al Japó. Amb el tema de ser abanderat vaig venir fa bastantes setmanes i potser s’està fent una mica llarg, a sobre sent dels últims a competir. Però vivint una experiència bonica i única.

Són els vostres quarts Jocs... Com els veieu comparant-los amb els anteriors?

Potser, evidentment, aquests són els més diferents per molts motius, el principal pel tema de la pandèmia, que està sent una bogeria. A més, és la primera vegada que estic a la vila olímpica, a Pequín em va tocar ser en una ciutat que es diu Shunyi, a una hora i mitja de Pequín; a Londres hi havia en una residència d’estudiants a dos hores i a Rio érem en apartaments, molt lluny també de la vila. És la primera vegada que realment estic vivint l’experiència d’estar envoltat amb altres esportistes. Ara ja tinc ganes de trencar el gel i començar a competir.

Les restriccions per la pandèmia els fan especials, rars, complicats...?

Doncs aquestes tres paraules valdrien. Són complicats en el sentit de la logística, tot és molt més lent... Per fer un control antidopatge, que acostuma a portar uns 20 o 30 minuts com a molt, estàs més d’una hora. Has de passar més controls de seguretat. Ho miren tot amb lupa, tenim tests de saliva cada matí... Tot és més complicat. Es viu d’una altra manera, però uns Jocs no deixen de ser una cosa especial.

Arribeu en el vostre millor moment?

Crec que sí. No sé si és el meu millor moment però sí que a nivell d’experiència els anys ajuden. Espero que aquesta experiència em doni aquest plus. Les lesions m’estan respectant, els temps estan sent bons, no sé si és el meu millor moment, però vinc a totes i anem a buscar l’or.

Podeu fer història a Tòquio... Somieu amb les medalles? O preferiu no pensar-hi?

La veritat és que prefereixo no pensar-hi. No m’agrada pensar en tot això, en la pressió... Tothom espera molt de mi. Aquests són els meus quarts Jocs, en els tres anteriors he participat en quatre proves i he tret quatre medalles, així que tinc un cent per cent d’efectivitat i tothom espera que guanyi medalla. Si quedo quart sembla que és un fracàs i això vulguis o no és un plus de pressió. Arribem aquí després de quatre anys preparant una prova que, en el meu cas, dura 30 segons. Intento no pensar gaire en les medalles. Ho donaré tot i si ho dono tot i no ho aconsegueixo, no es pot fer més.

Sentiu aquesta vegada més pressió? Enteneu Simone Biles?

Doncs sí. Tothom ja compta amb l’or. Entro el mínim a les xarxes socials, em posa nerviós la sobreinformació, llegir el que s’espera de mi. Ara que s’està parlant molt del tema dels nervis i de la salut mental, amb Simone Biles m’he sentit identificat perquè la pressió en uns Jocs és brutal. El cap dels esportistes és una olla de pressió.

Les restriccions sanitàries ajuden a concentrar-se o al contrari?

Som a la vila olímpica i aquí, una vegada dins, ja és com una ciutat Covid Free, lliure de Covid, si surt un cas s’aïlla ràpid. Per a la preparació no ens està afectant. Quan entrem a la pista hi ha militars que ens analitzen, passen les acreditacions per un escàner, hi ha molta seguretat... Sabent-ho no ens queda cap altra que emmotllar-nos-hi... Si hem après alguna cosa en aquests dos anys és a adaptar-nos al que ens ve.

La falta de públic hi resta encant?

L’encant sí que és veritat que es perd. Competir sense el teu públic donant-te suport li fa perdre encant. El rendiment ja te’l diré. Encara no he competit i espero que no afecti [riu]. Jo al final dono el cent per cent hi hagi públic o no. Aquí hem vingut a donar-ho tot, venim ben entrenats i espero que no influeixi. Però sí que l’ànim del públic et dona aquest extra que caldrà treure’l d’on sigui.

Com vau viure la desfilada inaugural com a abanderat?

Va ser una experiència molt bonica. Sí que és veritat que va ser diferent, estranya... Entrar i no veure públic va ser estrany. Però et quedes amb el que significa. És una cosa molt bonica que em faltava al curriculum, com a experiència olímpica, esportiva, professional i personal. És el màxim a què pots aspirar com a esportista, anar a uns Jocs, treure medalla i ser portaestendard del teu país, com a símbol és una cosa molt bonica. Ho vaig viure amb molta emoció, sobretot mirant cap enrere i veient els grandíssims esportistes que tenim. Va ser una cosa molt emotiva.

Que els retardessin un any us ha perjudicat o us ha beneficiat?

No ho sé. Ja ho veurem. Espero que no m’hagi perjudicat. Crec que estem en un bon estat de forma, estem fent bons temps, anem amb un K4 que crec que podem fer una cosa gran. Però no ho sé, no m’agrada vendre medalles abans de participar, esperem que no em perjudiqui.

Dos proves

Craviotto debuta en el K1 200 aquesta matinada vinent de dimarts a dimecres (02.30), els quarts són a les 04.30 i semis i final, la matinada següent (02.30 i 04.27).