El Lleida actual redescobreix als baixos del Camp d'Esports un gran arxiu amb documents i material de la història del club

Un trofeu guanyat pel Lleida en el seu primer partit internacional contra l’Stade Narbonnais francès el 15 de maig del 1948 dins dels actes de la festa major, el primer contracte d’un dels jugadors més carismàtics de la història del club com va ser Manolo Buján, o actes de partits. Tot això i molts papers i objectes més romanen sota la grada de Tribuna, en uns estrets passadissos perpendiculars al túnel dels vestidors del Camp d’Esports, on es pot regirar la història del Lleida a través de documents, fotos, pòsters, quadres i fins i tot vídeos del que ha estat la trajectòria de l’estadi des del 1939. Igual que a les piràmides egípcies o maies es poden trobar vestigis de les successives dinasties de reis, al temple del futbol lleidatà es concentren el que han estat els avatars del club en els seus diferents noms des de quan es deia Unión Deportiva Lérida fins a l’actual Lleida Esportiu, passant per la inoblidable Unió Esportiva Lleida. I el temps, com en el símil arqueològic, ha conservat sorprenentment bé les peces. 

El periodista lleidatà Oriol Jové, juntament amb el director general del club, Vicente Javaloyes, amb prou feines han començat a buscar entre les muntanyes de prestatgeries amb carpetes que omplen el reduït espai. “Es podria dir que tot està desordenat amb un cert ordre. M’explico. Pots trobar a la mateixa carpeta contractes de jugadors, juntament amb informes de scouting i telèfons dels pares del futbol base”, explica Jové, que coneix com ningú la història del Lleida.

Segons el periodista lleidatà, la troballa més rellevant pot ser “un llibre d’actes de les reunions de la junta directiva en els primers anys del club entre 1940 i 1947, sota la presidència de Joan Porta Miret, però també hi ha una carta del Reial Madrid dels anys 50 demanant al Lleida que li fes d’espàrring als entrenaments o la llista de socis de l’any 1939 quan va arrancar el club. En fi, tantes i tantes coses que encara queden per descobrir”, afegeix Jové. Coincideix amb Javaloyes que “hi ha molta feina al davant”, mentre el club continua treballant en el futur museu.