Impacte d’1,5 milions del paralímpic a Espot i el Mundial de Boí Taüll

El Pirineu lleidatà viu, malgrat la falta de precipitacions i la sequera, els millors anys de la seua història a nivell esportiu, acollint competicions del més alt nivell que han situat Lleida al mapa internacional dels esports de neu. A més, les llicències federatives repunten i ja s'atansen a les xifres prepandèmia.

Lleida s’ha situat en els últims anys al capdavant mundial quant a l’organització de grans competicions relacionades amb la neu i l’alta muntanya, principalment a la Vall de Boí i Aran, dos comarques que ja a l’estiu acullen esdeveniments multitudinaris d’skyrunning que són també una referència mundial. Des del 2022, les estacions de Boí Taüll i Baqueira-Beret han apostat fort en el pla esportiu per convertir-se en referents internacionals en esquí de muntanya i freeride, respectivament.

L’estació de l’Alta Ribagorça que gestiona Ferrocarrils de la Generalitat ha acollit en només tres anys les tres competicions més rellevants del panorama mundial d’aquesta disciplina, que per primera vegada a la història serà olímpica en els pròxims Jocs de Milà-Cortina d’Ampezzo 2026. El 2022 va allotjar el Campionat d’Europa, l’any passat va tocar el zenit amb el Mundial i fa només una setmana va ser escenari de la segona prova puntuable per al calendari de la Copa del Món.L’impacte econòmic d’aquestes proves a la Vall de Boí ha estat profund, com ho demostren les xifres facilitades per Ferrocarrils respecte al Mundial d’esquí de muntanya de l’any passat. Els ingressos van ser pocs, 69.565 euros, respecte a les despeses que va suposar l’organització del campionat, xifrades en 420.918 euros, però l’impacte al territori, segons un estudi, va ser d’1.587.000 euros, amb una valoració d’impacte en la premsa de 2,4 milions. Ara, des d’FGC es negocia amb la Federació Internacional (ISMF) allargar la col·laboració i continuar formant part del calendari de la Copa del Món l’any que ve.Quant al Freeride World Tour, el campionat per excel·lència d’aquesta modalitat d’esquí fora pistes, que des de fa un parell d’anys ja forma part de la Federació Internacional d’Esquí, l’impacte a la Val d’Aran també ha estat molt gran en aquests tres últims anys en què ha format part del calendari, si bé aquest any la prova va haver de suspendre’s perquè la neu al cim del Baciver no estava prou assentada a causa de la falta de precipitacions i comportava un risc enorme per als participants davant de les allaus.

L’estació de Boí Taüll va acollir el 2022 l’Europeu, el 2023 el Mundial i enguany la Copa del Món Ferrocarrils de la Generalitat i Baqueira negocien seguir amb les proves diversos anys més

L’esdeveniment va començar el 2022 i aquest any ha completat el conveni de tres anys que van firmar Baqueira-Beret i l’organització de l’FWT, que ara tornaran a asseure’s per renovar la vinculació. Segons dades del mateix FWT, l’edició del 2023 va suposar un impacte econòmic en premsa, tant estatal com internacional, de gairebé 7 milions d’euros, en un esdeveniment el pressupost anual del qual s’acosta als 400.000 euros. Les dos edicions disputades el 2022 i 2023 van aconseguir una assistència de públic d’uns 5.000 espectadors.Una altra de les grans cites internacionals que van recalar l’any passat a Lleida va ser el Mundial adaptat d’esquí alpí, que es va disputar a Espot, estació gestionada també per FGC. Quant a números, la prova va tenir unes despeses de 715.139 euros i uns ingressos de 512.744, amb un impacte econòmic al Pallars Sobirà d’1.632.000 euros, segons xifres facilitades per Ferrocarrils. Si a nivell d’organització de proves Lleida estan en un moment àlgid, quant a esportistes federats també passa un moment dolç, tant en quantitat com en qualitat. Després de la davallada que va provocar la pandèmia de la covid, amb una reducció de més del 30 per cent de les llicències, la temporada passada pràcticament es va tancar amb números prepandèmia, superant de nou el miler de federats.

En l’apartat merament lúdic, les estacions lleidatanes d’alpí van viure la passada temporada 2022-2023 la millor dels últims vint anys, amb gairebé 1,5 milions de forfets venuts, malgrat que actualment, amb la falta de precipitacions, les xifres han baixat.

Tecnificació a la Seu i Aran

La demarcació de Lleida compta des de fa anys amb dos nuclis de tecnificació on es formen les futures promeses de l’esquí, un de centralitzat a la Seu d’Urgell, especialitzat en fons i muntanya, i altre a la Val d’Aran, que inclou diferents disciplines de neu.

Ubicat al Parc Olímpic del Segre, on també té la seu d’operacions el centre estatal de piragüisme en aigües braves, deu esquiadors de fons i set de muntanya hi estan concentrats durant la temporada i són la base de les seleccions espanyoles de les categories inferiors. El centre de tecnificació de fons té majoria de lleidatans, ja siguin de naixement o pertanyents a clubs de la província. En el grup d’U18 hi ha els aranesos Naia González i Pablo Moreno, ambdós del CAEI, l’igualadí del Club Cerdanya Nòrdic de Bellver Guim Gabarró, i tres esquiadors del CENA de Tuixent, Núria Ruiz, de Montellà i Martinet; Pau Molins, de Sant Llorenç de Morunys, i la manresana Berta Guitart. En U16 figuren uns altres tres membres del CENA, Marçal Gabarró, de la Seu d’Urgell; Bernat Cadena, de Montferrer, i la barcelonina Jana Sánchez, a més del gironí del Cerdanya Nòrdic Joana Puig.Quant al centre d’esquí de muntanya, dirigit per Aribau Portillo, està integrat per set membres, si bé només dos són de Lleida, concretament Aina Garreta, de la Pobla de Segur, i Laia Sellés, de Lles de Cerdanya, campiona d’Europa i del món U18. Tots compaginen l’entrenament setmanal amb els seus estudis a l’Institut Joan Brudrieu de la Seu, on segueixen un pla especial, de tal manera que algunes tardes compensen la no-assistència amb classes particulars a l’alberg La Valira, on estan tots allotjats.

A Aran funcionen dos centres, un de caràcter autonòmic d’esquí alpí per a les categories U16 i U18, amb 19 esquiadors, entre els quals tres d’aranesos, Marc Ubeira, Ares Figueruelo i Lluc de Castellarnau, els tres del CAEI, i altre d’àmbit local de categoria infantil, el Centre de Tecnificació d’Esports d’Hivern de la Val d’Aran (CETEI), dirigit per Aida Castellà, gestionat i impulsat amb fons del Conselh Generau d’Aran en col·laboració amb vuit clubs de la demarcació aranesa. Aquest últim compta aquesta temporada amb un total de quaranta-dos joves, un seixanta per cent dels quals de la Val, de fins a set disciplines: alpí, fons, freeride, freestyle, snowboard i patinatge sobre gel.