Pluja i taules a Cappont

En un Ramon Farrús cobert de color gris, amb la pluja apareixent amb intermitència i amb el fred colant-se entre les bufandes i els guants, Atlètic Lleida i Hospitalet van firmar un empat (0-0) que va deixar més lectures que xifres. Va ser un partit de trinxera, d’aquells que es masteguen més que es juguen, malgrat que amb ocasions clares pels dos costats. Però també va ser un duel que va reafirmar el bon moment del conjunt lleidatà, que ja enllaça vuit partits sense perdre, amb cinc triomfs i tres empats. Resultats que confirmen l’equip en la tercera posició de Tercera RFEF, lloc que dona accés a la promoció d’ascens.

L’Hospitalet, amb diverses baixes a la plantilla, va sorprendre amb una primera part intensa, molt física, amb Mamau imposant la seua llei a la medul·lar i amb Sanku, el seu germà, buscant amb afany l’esquena de la sempre avançada defensa lleidatana. Tanmateix, els locals van avisar primer. Al minut 9, va arribar la primera gran ocasió. Va centrar Daouda des de la dreta i Wilber, sol al segon pal, no va arribar a connectar per centímetres. Va ser per aquesta banda dreta per on l’Atlètic Lleida va generar més perill amb les centrades feridores d’un inspirat Soule. Al 17, Moró Sidibé va obligar Aliaga a lluir-se per desviar a córner una rematada des de la frontal. Poc després, l’ensurt: Pau Torres va cometre falta sobre Sanku quan el davanter visitant se n’anava sol, encara que escorat a la dreta. Aquest detall va salvar el porter de l’expulsió. En la falta, Canario, exjugador del Lleida Esportiu, va provar de xutar directe, però no va arribar a sorprendre Pau Torres. Soule va aparèixer una altra vegada en escena amb un control orientat magistral amb el pit i una centrada que Wilber enviaria a la xarxa, malgrat que en posició avançada per a l’assistent, que va assenyalar fora de joc. Decisió que va caldejar els ànims de l’afició local. L’Hospitalet va respondre. Sanku, amb espai arran d’un error de Daouda, es va plantar davant de Pau Torres, però el porter va salvar amb fermesa. En l’última del primer acte, Samsó va posar una centrada a la qual Boris no va arribar per centímetres. Intensitat, sí. Precisió, no tanta. La segona part va ser de l’Atlètic Lleida. Van sortir amb més empenta, buscant carregar l’àrea amb centrades laterals, coneixedors del poder diferencial en aquest terreny de Boris i Wilber. El mateix Wilber va rematar de cap un enviament de Soule que es va perdre fregant el pal dret. Al 58, l’Hospitalet va estar a punt de castigar la indulgència local després d’una centrada enverinada de Rubén Cruz que Manrique va desviar sense voler cap a la seua porteria. El córner va ser un consol per a tothom. Els dos tècnics van moure la banqueta, però ni així es va arribar al camí del gol. La més clara va arribar al 85, quan Wilber va rematar al travesser una centrada mesurada de Samsó des de l’esquerra. Aliaga ni es va moure. El temps es va aturar i només es va sentir el so de la pilota rebotant al travesser. I encara hi va haver temps per a un ensurt final. Moment sensible per als cors dels aficionats de l’Atlètic Lleida. Sanku va lluitar amb insistència una pilota per la qual pocs haurien lluitat veient l’esgotament físic i el moment del partit i la jugada va acabar amb un xut d’Aarón que va sortir massa centrat i que va poder atrapar Pau Torres. Final i sospirs. L’Atlètic Lleida suma un altre matx sense perdre i un altre punt al caseller. Tot i que la distància amb el segon, el Girona B, s’hauria pogut reduïr més després de la seua derrota contra el Sabadell B (3-4), la sensació al club de Cappont continua sent bona. El calendari ja apunta en roig el següent capítol: el derbi lleidatà contra el Mollerussa a la localitat del conjunt del Pla d’Urgell.

❘ Lleida ❘ Després de l’empat contra l’Hospitalet (0-0), Gabri García, entrenador de l’Atlètic Lleida, va valorar “com a bo” el punt i va destacar l’actitud i l’esforç dels seus jugadors. “Crec que hem fet un partit bastant seriós. El nostre objectiu era mantenir la porteria a zero i a partir d’allà sabíem del potencial ofensiu que tenim”, va destacar el preparador, que va voler subratllar el treball dels seus als dos costats del camp: “Hem defensat bastant bé i en atac, especialment a la segona part, hem estat un equip amb les idees clares i amb determinació per buscar els tres punts. Hem fet mèrits de sobres per guanyar, però això va de gols, no de mèrits”, va dir.

Sobre el desenvolupament del matx, va reconèixer que “la primera part ha estat més espessa”, però que l’equip va fer “un pas endavant després del descans”. El tècnic va atribuir aquesta millora a una agressivitat més gran en la pressió i a la bona lectura tàctica: “Sabem que som un equip atrevit, que defensem alt, i això genera riscos, però també moltes opcions d’arribar”, va apuntar. Malgrat les baixes, el rival va estar sempre dins del partit, una cosa que no va sorprendre el de Sallent: “Qui esperava una victòria fàcil és que no té ni idea de futbol. L’Hospitalet té jugadors contrastats a la categoria”, va destacar, a més de posar en relleu la línia ascendent del conjunt el 2025. “Només hem perdut un partit aquest any. Els números són per estar contents”, va explicar. També va remarcar la capacitat de l’equip per adaptar-se a diferents escenaris. “Si el rival pressiona alt, sabem sortir jugant; si es fica enrere, tenim davanters i extrems amb capacitat per desequilibrar. La clau està a tenir diverses alternatives”, va remarcar.

Finalment, va assenyalar que l’equip no s’ha d’obsessionar amb els resultats aliens. “No té sentit mirar Girona B o Reus. El més important és mirar-nos a nosaltres, continuar fent bons partits i mantenir-nos en play-off”, va concloure.