ELS
Són de play-off!
L’AEM certifica la seua segona presència seguida a la promoció a Lliga F després de vèncer l’Alabès, que es va deixar el liderat al Recasens. Un gol de Noe Fernández al 74 va valer el triomf per a les lleidatanes, que han guanyat els set partits a casa de la segona volta

Les jugadores de l’AEM certifiquen la classificació per al play-off de forma eufòrica després del xiulet final. - PAU PASCUAL PRAT
Per segon any consecutiu l’AEM competirà per ascendir a la màxima categoria del futbol espanyol després d’assegurar-se ahir la presència en el play-off d’ascens a la Lliga F, amb un triomf marca de la casa: amb sofriment, superant les expectatives i fent del Recasens la millor assegurança de vida quan hi ha coses en joc.
En la penúltima jornada, el conjunt lleidatà necessitava un punt contra l’Alabès, que arribava al Recasens líder però se’n va anar segon i, paradoxalment, necessitant que el conjunt lleidatà guanyi l’Alhama, nou primer classificat, en l’última jornada per pujar directe. De fet, a mesura que va avançar la jornada, es podia permetre fins i tot perdre després de la derrota del Cacereño a Vila-real (1-0), però l’AEM va voler certificar el play-off per la porta gran, amb un triomf davant de l’equip que encapçalava la taula, que va allargar la seua brillant ratxa a casa en la segona volta, en la qual ha guanyat els set partits que ha jugat com a local.
El triomf d’ahir va ser gràcies a un gol al minut 74 de Noe Fernández, la sorprenent màxima golejadora de les lleidatanes, amb set gols en Lliga malgrat jugar al centre del camp (1-0). Així, l’AEM es va assegurar almenys la quarta plaça i s’enfrontarà en la semifinal del play-off al Logronyo, empatat a punts amb les lleidatanes i amb qui es disputarà la tercera plaça en l’última jornada, en la qual els dos equips tenen dos desplaçaments difícils: l’AEM visitarà el líder i el Logronyo s’enfrontarà a un Cacereño que es juga entrar al play-off.
L’equip lleidatà, ahir amb la primera titularitat d’Ari Quintana a l’extrem esquerre com a novetat i un centre del camp armat amb Palacios i Inés, amb Noe Fernández com a mitjapunta, sabia que hauria de patir davant d’un líder que proposava un joc molt directe.
Malgrat que l’equip vitorià dominava, no aconseguia trenar jugades per inquietar María Mon, que sí que va haver de treballar en les múltiples accions a pilota aturada i va haver de ser atesa dos vegades després de dos xocs en el primer quart d’hora. Al tall del descans, la lleonesa va haver de tornar a aparèixer per atrapar un cop de cap de Manoly a la sortida d’una falta, que es va afegir a uns altres dos intents desviats d’Inés Altamira i Raquel Gil en jugades d’estratègia. Les arribades visitants van ser més en el primer temps, en què també hi va haver dos xuts desviats per poc de Navajas (87’) i Sanadri (39’). Tot i així, l’acció més clara va ser per a l’AEM, en un tret llunyà de Noe Fernández al 27 que no semblava portar perill però que es va enverinar després de botar a la gespa i va obligar una gran intervenció de Laura Martínez quan es dirigia a l’escaire. Després del descans, l’AEM va fer un pas endavant. Encara que el ritme continuava sent baix i tots dos equips arriscaven poc, el conjunt de Rubén López va poder viure més lluny de la seua porteria, també pel brillant paper de la línia defensiva en la majoria d’enviaments directes. A l’equip lleidatà li interessava que passessin molt poques coses i va tenir èxit en la comesa, perquè va aconseguir reduir a la mínima expressió l’acció i que la poca que es va produir fos a l’àrea visitant.
Així, en una sacada de banda, Gestera li va cedir la pilota a Marina al sector dret. Aquesta va passar-la enrere perquè Noe Fernández es regirés en l’àrea superant el seu parell i trobés l’escaire amb una fuetada amb l’esquerra (1-0). El gol va sentenciar les esperances de l’Alabès, que no va saber reaccionar i va veure com les poques arribades des de llavors al final eren a la seua porteria. I així va ser com el conjunt vitorià, que arribava amb la il·lusió de ser campió, va ser una víctima més de l’equip lleidatà al Recasens, on hi ha permís per somiar en el centenari de l’entitat.