Doble celebració

L’AEM va tancar ahir amb fermall d’or la que és sens dubte la millor temporada de la seua història, arrancant un punt a casa del líder, l’Alhama (1-1), que va desbordar l’eufòria en ambdós conjunts. L’empat, gràcies a un cop de cap de Vero Herrera, va ser suficient perquè el conjunt lleidatà li arrabassés la tercera plaça al Logronyo, amb qui arribava empatat a 44 punts i que va perdre ahir en la visita al Cacereño (1-0), que es va emportar l’últim lloc de play-off. Per això, l’AEM tindrà a favor el factor camp en l’encreuament de play-off davant de les riojanes, que es resoldrà al Recasens i, a més, en cas d’empat després de la pròrroga en la tornada, el conjunt lleidatà passaria sense necessitat dels penals. Però si el conjunt lleidatà va celebrar, més ho va fer l’Alhama, perquè, no sense sofriment, va sumar el punt que necessitava per proclamar-se campió i pujar directament a la Lliga F, afavorit per l’empat a punts amb l’Alabès, que va cedir la primera plaça després de la seua derrota diumenge passat al Recasens (1-0).

Amb el play-off ja certificat, l’AEM va tornar a exercir com a jutge de la Lliga i va sortir amb les mateixes ganes d’emportar-se la victòria però permetent-se el luxe de no assumir riscos. No van jugar Inés i Palacios, advertides de sanció, i Rubén López va treure del camp quan va poder Noe Fernández i Peñalver després de veure targeta, a més de substituir Loba en els minuts inicials al trobar-se malament. Així, amb cares noves i un canvi de sistema al 5-2-1-2, l’AEM va posar en un compromís un Alhama terriblement tens. De fet, va generar les ocasions més clares en dos rematades de Gestera, el segon obligant a una gran intervenció de Nay Cáceres, i en un cop de cap al pal de Noe Fernández al tall del descans. No obstant, en l’arrancada del segon temps, l’equip de Rubén López va rebre un cop enorme amb l’1-0 en el primer tir a porteria. local. Una centrada d’Aithiara, una de les tres exjugadores de l’AEM de les murcianes (les altres són l’excapitana Anita i Astrid), es va trobar amb un error de la saga lleidatana a l’hora de rebutjar perquè la pilota acabés a Belén, que va batre Mon i va anotar l’1-0.

L’Alhama es va treure un gran pes de sobre, però per a l’AEM el partit va seguir com si res. Encara que les ocasions eren tremendament escasses, les lleidatanes van continuar incomodant a la recerca que el detall que els havia jugat en contra en l’1-0 els jugués a favor per a l’empat. I així va ser com en un córner arribant a l’hora de partit, Vero Herrera va rematar de cap amb potència per anotar l’1-1 definitiu. A partir d’allà, l’Alhama es va encarregar que no passés res, davant d’un AEM que tenia un ull posat a Càceres, on l’afavoria el resultat, i sobretot es veia capaç d’anar a buscar més. Finalment l’1-1 va regnar fins al xiulet final, quan l’Alhama va començar una celebració que l’AEM va haver d’ajornar uns minuts, fins que es va certificar el triomf del Cacereño i, a la fi, una molt meritòria tercera plaça per al conjunt lleidatà, que es va convertir en el primer equip que puntua a Alhama en la segona volta i així acaba el curs com el millor local de la Lliga, amb 32 punts, un més que les murcianes.