Marc encarrila el Mundial

Marc Márquez (Ducati) va celebrar ahir la seua tercera victòria consecutiva un diumenge, després d’imposar-se a la carrera de MotoGP del Gran Premi dels Països Baixos, desena prova del Mundial de motociclisme, i va augmentar àmpliament l’avantatge al capdavant de la general després de la caiguda del seu germà Àlex Márquez (Ducati Gresini), que se’n va anar a terra en una situació amb Pedro Acosta (KTM) en les primeres voltes i, malgrat que segueix segon a la general, ara és a 68 punts del liderat que ostenta el seu germà.

A més, la caiguda li va provocar una fractura al segon metacarpià de la mà esquerra que el va obligar a passar pel quiròfan, amb l’objectiu de recuperar-se abans de la pròxima cursa, d’aquí a 15 dies.

A Assen, el més gran dels germans de Cervera va encapçalar un podi que van completar els italians Marco Bezzecchi (Aprilia) i Francesco Bagnaia (Ducati) i va tornar a evidenciar la seua superioritat en el campionat, partint quart i prenent molt aviat el comandament de la cursa per completar un nou cap de setmana de 37 punts, després del triomf en la carrera l’esprint, per segon cap de setmana consecutiu. Ni tan sols les dos caigudes de divendres, la primera de les quals que li va produir una contusió del tríceps del braç esquerre amb compressió del nervi cubital, no el van frenar, tot i que Bezzechi el va posar en un compromís des que va prendre la davantera de la carrera i el va pressionar amb la voluntat de prendre-li una primera plaça que Márquez va saber defensar amb intel·ligència i mestratge.

A més, conquereix la seua victòria número 68 en MotoGP, una xifra que li permet igualar al llegendari Giacomo Agostini com a segon pilot de la història amb més victòries en la categoria reina, només darrere de Valentino Rossi. Tot en un diumenge en què la caiguda d’Àlex, a la volta 6, va permetre al seu germà augmentar la renda al capdavant del Mundial. D’aquesta manera, arriba als 307 punts i l’avantatja en 68, mentre que Pecco Bagnaia és a 126, després d’una altra carrera en la qual, malgrat que va arribar a liderar, no va tenir cap opció de disputar la victòria al seu company de box a Ducati.

Una vegada apagats els semàfors a La Catedral, que celebrava els 100 anys de carreres al circuit, Bagnaia va prendre el comandament de la prova a l’avançar el poleman de dissabte, el francès Fabio Quartararo (Yamaha), i es va emportar Àlex Márquez (Ducati Gresini) a la seua roda, mentre que Quartararo va començar a perdre posicions i va acabar relegat fins la desena plaça final. Tanmateix, Marc Márquez, decidit a impedir que Pecco s’escapés, va avançar el seu germà per situar-se segon a la volta 2.

En l’últim revolt del cinquè gir, el líder del campionat va assaltar el cap de carrera amb un bon moviment en un revolt, i poc després Àlex, que havia retrocedit fins al cinquè lloc, s’acomiadava de les seues opcions al tocar la moto de Pedro Acosta (KTM) i anar-se’n a terra quan intentava tornar-li l’avançament que el murcià havia fet voltes abans.

Al davant, l’octocampió del món, Bagnaia, Bezzecchi i el mateix Acosta s’assentaven en les primeres posicions. Bezzecchi va avançar al seu compatriota i va provar de caçar Márquez, però aquest es va defensar a la perfecció per celebrar el triomf. El d’Aprilia es va mantenir sempre a menys de mig segon de Márquez, però mai no va trobar l’opció d’avançar-lo, ja que el de Cervera no va cometre ni un sol error en els 26 girs.

Per la seua part, Bagnaia es va establir a la tercera plaça malgrat els intents inicials d’avançament d’Acosta, que va perdre la pista de l’italià de Ducati. No obstant, Pecco no va poder caçar el duo del cap de carrera malgrat mantenir-se a poca distància i es va haver de conformar amb el tercer calaix del podi.

Acosta va acabar quart, just davant de Maverick Viñales (KTM). Raúl Fernández (Aprilia) i Àlex Rins (Yamaha) també van puntuar al ser vuitè i tretzè respectivament. Aleix Espargaró (Honda) va ser setzè, mentre que ni Fermín Aldeguer (Ducati) ni Joan Mir (Honda) no van poder acabar al veure’s involucrats en un accident al tram final que també va implicar Quartararo, tot i que el gal no se’n va anar a terra.