Triomf del gregari del líder

El campió de Bèlgica, Tim Wellens, gregari de luxe de l’eslovè Tadej Pogacar, es va imposar ahir a Carcassona en la quinzena etapa del Tour de França, la seua primera victòria a la ronda gal·la després d’haver-ne aconseguit dos al Giro d’Itàlia i dos a la Vuelta a Espanya.

El seu cap de files, favorit per guanyar el seu quart Tour, segueix amb el mallot groc en una classificació general que no va viure grans canvis a la general, tret que l’espanyol Carlos Rodríguez, que es va posar en la fuga, va guanyar una plaça i ara és novè.

Wellens va formar part de l’escapada del dia i es va escapar en solitari en la pujada al coll de Font Bruno, el cim del qual es trobava a 40 quilòmetres de la meta, una distància que va recórrer en solitari per aconseguir la victòria.

És la cinquena victòria belga en aquest Tour de França, un dia abans de la festa nacional del seu país i també la cinquena de l’UAE, amb les quatre de Pogacar, que supera el centenar de triomfs en la temporada.

Wellens va arribar amb 1.28 sobre el seu compatriota Victor Campanaerts i 1.36 respecte al grup de perseguidors, en què hi havia Iván Romeo i Carlos Rodríguez, el més beneficiat de la general, que es col·loca novè a 18.26, superant l’irlandès Ben Healy. No hi va haver canvis a la part més alta de la classificació general, amb Pogacar de groc amb 4.13 sobre el danès Jonas Vingegaard i 7.53 de l’alemany Florian Lipowitz i 9.18 amb el britànic Oscar Onley.

Avui dilluns, els corredors afrontaran la segona i última jornada de descans d’aquesta edició, just abans d’afrontar la setmana final.

Demà, els Alps

Ja serà demà dimarts quan arribaran els Alps, amb una setzena etapa de 171,5 quilòmetres amb inici a Montpeller i meta al Gegant de la Provença, el mític mont Ventor, únic escull del dia i on els esperen 15,7 quilòmetres d’ascensió a una mitjana del 8,7%. L’espanyol Iván Romeo, el més jove d’aquest Tour amb 21 anys, tenia aquest dia apuntat perquè era una oportunitat d’or per a una escapada. A l’arribar a meta, havent estat part de l’escapada i finalitzar catorzè, Iván es va abraçar amb llàgrimes al seu pare, Roberto. “No sé què dir ara mateix. L’equip es mereixia més i avui era un dia per a mi, però he anat sempre a contrapeu [al principi es va veure involucrat en una caiguda]. Acabar el catorzè no és el que volia perquè era una jornada que tenia marcada des de Lilla. Tinc molta ràbia dins perquè hi havia cames per estar més endavant.”