Aposta ambiciosa de l’AEM

En el millor moment esportiu de la seua història, en plena celebració del centenari i després de disputar dos play-offs consecutius per pujar a la màxima categoria, l’AEM dobla la seua aposta per a la temporada 2025-26, canviant del tot la cara a un projecte que exemplifica l’ambició de l’entitat, que sempre acostuma a trobar la manera d’adaptar-se als canvis per rendir molt per sobre de les possibilitats d’un club amb un dels pressupostos més baixos de la Lliga i que lluita contra gegants com València, Betis, Osasuna o Alabès, a més dels filials de Barça, Madrid, Atlètic i Tenerife. El primer canvi i més visible serà l’escenari. El primer equip femení se separa del Recasens, camp que ha estat font de la majoria d’alegries que han construït el creixement del club i on aquest any havia guanyat tots els partits, i recala al Camp d’Esports, un estadi que crida a cotes grans en una categoria en la qual la línia entre lluitar per la salvació i per ascendir de categoria és pràcticament imperceptible.

Però el canvi d’un estadi petit i de gespa artíficial a un de més gran i de gespa natural també ve acompanyat d’un nou projecte esportiu. Després de tres exitoses temporades i en línia ascendent amb Rubén López a la banqueta, amb dos play-offs d’ascens a Primera i quedant-se a les portes d’un tercer, Joan Bacardit pren el seu testimoni com a nou entrenador d’un equip que aspira a desplegar un estil de joc més propositiu amb la pilota sense perdre la competitivitat que caracteritza l’AEM malgrat que, com cada temporada, ha tingut renovacions i baixes gairebé a parts iguals.

Peces importants

El conjunt lleidatà, amb la tornada de Roger Lamesa com a director esportiu, ha aconseguit mantenir peces importants de l’equip que va firmar una històrica tercera plaça la passada campanya. Segueixen les defenses Loba, Vero Herrera, Peñalver i Blasco; Inés Faddi, la màxima golejadora de l’any passat, Noe Fernández, i Paula Ransanz, al centre del camp; a més de les atacants Evelyn, María Lara i Laura Fernández, aquesta última encara lesionada.

Les deu jugadores renovades han rebut durant l’estiu nou fitxatges: la portera Lucía Alba, les defenses Paula Rojas, Nora Sánchez i Ana Fernández; Honoka Yonei a la sala de màquines; María Amaya i Cintia Hormigo com a jugadores de banda; i les atacants Marta Charle i Carlota Acín. Totes elles completen una plantilla polivalent, construïda per jugar amb un esquema de tres centrals i que deixa espai a joves del filial que s’estrenarà a Segona RFEF com Ari Bosch, Abril Francès, Laia Ojeda, Helena Sánchez o les porteres Xènia Siuraneta, María Hueto i Keila Cardeiro, que s’hauran d’alternar el rol de portera suplent en una plantilla que tanca la pretemporada invicta, amb quatre victòries i tres empats, després de mesurar-se en la preparació a tres equips de Lliga F i a quatre de categories inferiors, en assajos interessants per desplegar la nova proposta de joc.

Els reptes

El principal repte del conjunt lleidatà serà trobar les seues fortaleses lluny d’un Recasens a què s’adaptava com a anell al dit i que era un maldecap per a la majoria dels rivals. No obstant, Bacardit arriba convençut d’instaurar un estil que mantingui els punts forts de l’anterior etapa, la competitivitat i la solidesa defensiva, afegint-hi una major voluntat per combinar amb la pilota, una cosa que és molt més fàcil d’aplicar en un estadi com el Camp d’Esports.

L’aspecte social

A més que el canvi a gespa natural també hauria de servir perquè l’AEM tingui més recursos fora de casa, és una gran oportunitat per créixer també en el pla social i que l’afició lleidatana tingui més fàcil disfrutar una categoria que porta a Lleida clubs de màxim nivell i que moltes vegades quedaven minimitzats en la llunyania del Recasens.