Bernat Erta, eliminat del Mundial amb el 4x400 mixt

L’equip espanyol de relleu 4x400 metres mixt va quedar eliminat a les sèries classificatòries del Mundial de Tòquio, malgrat aconseguir un registre de 3:12,57, que representa la tercera millor marca espanyola històrica en aquesta disciplina. El quartet format pel lleidatà Bernat Erta, Paula Sevilla, Julio Arenas i Blanca Hervás va finalitzar inicialment en cinquena posició de la segona sèrie, encara que posteriorment va ascendir al quart lloc arran de la desqualificació de l’equip kenià, resultat que igualment va resultar insuficient per accedir a la final.

La sèrie classificatòria presentava un nivell extremament alt per al conjunt espanyol, que s’havia d’enfrontar a potències com els Països Baixos (vigents campions olímpics), Bèlgica i Polònia, habituals protagonistes en els relleus de llarga distància, a més d’altres seleccions amb gran potencial com França, Austràlia i Kènia. Les opcions de classificació passaven per aconseguir una de les tres primeres posicions que atorgaven el pas directe, o bé superar el temps de tall provisional de 3:11,20 establert per Itàlia en la sèrie anterior.

El sorteig no va afavorir els espanyols, que van haver d’iniciar la carrera des del carrer 9, sense referències visuals dels seus rivals i amb l’intercanvi del testimoni en la posició més allunyada. Bernat Erta va començar amb intensitat però possiblement va acusar aquest desavantatge inicial.

Paula Sevilla, revelació estatal en 400 metres aquesta temporada, va rebre el testimoni i va executar una agressiva diagonal des de l’exterior per posicionar-se entre els tres primers llocs durant gran part del seu relleu, encara que l’esforç li va passar factura als metres finals. L’atleta manxega va entregar el testimoni a Julio Arenas en una posició encara competitiva dins de la carrera, però el segon rellevista masculí es va veure superat pel representant kenià. Arenas va completar la seua posta cedint el testimoni a Blanca Hervás en cinquena posició. En el tram final, Hervás es va despenjar definitivament de la lluita pels llocs de classificació directa, travessant la meta en un temps de 3:12,57. Després de la posterior desqualificació de l’equip kenià, Espanya va ascendir al novè lloc a la classificació general de les sèries, quedant-se a mig segon de l’accés a la final que es va decidir amb el rècord asiàtic aconseguit pel Japó. Les potències europees i els campions olímpics neerlandesos van confirmar la seua superioritat.