Del Camp d’Esports a l’exili de la Bordeta: els fets d'aquell Lérida - Europa

El diumenge 24 de març del 1963 estava marcat en roig al calendari dels aficionats lleidatans. El primer any de Ramon Vilaltella com a president de l’encara denominada Unión Deportiva Lérida, l’objectiu no era cap altre que l’ascens. Vilaltella es va rascar la butxaca i va confeccionar una plantilla de gamma alta, en què figuraven dos estrangers nacionalitzats, Adalberto i Braga, i dos repescats que tornaven a casa en la recta final de les seues carreres després de jugar a Primera Divisió, Gausí i Altisent. 

Després d’haver cessat en la primera volta el tècnic Taltavull, Vilaltella va posar el Lérida en mans de Marcel Domingo, un tècnic que triomfaria després a Primera. Els resultats van fer que, a quatre jornades per la final, l’equip anés segon a la Tercera Divisió a dos punts del líder Europa, que era el rival d’aquell dia.

Al Camp d’Esports no cabia ni una agulla, amb mil seguidors visitants que van arribar amb prop de 50 autocars, que van estacionar al solar del que ara és Doctor Fleming. Entrades a 60 pessetes les més cares i 15 les més barates. L’Europa, atesa la transcendència del xoc, es va concentrar a Linyola i Vilaltella va demanar un àrbitre neutral, és a dir, no català. Va ser designat el castellà Martínez Benegas, que acabaria arribant a la Primera Divisió. 

Ambient, doncs, de gala, amb el president de la Catalana a la llotja i el responsable del Col·legi Nacional d’Àrbitres. Abans de començar el partit es va retre homenatge a Ricardo Prunera, el primer massatgista de la història del club, al qual es va imposar la insígnia d’or de l’entitat.

El partit discorria amb normalitat fins al minut 34 del primer temps. El porter local Arbea penja la pilota al camp de l’Europa. Els jugadors abandonen l’àrea del Lérida quan es produeix una picabaralla entre el defensa local Valentín i el davanter visitant Joseíto, a qui clava una puntada de peu des de terra. A instàncies del seu jutge de línia, Martínez Benegas, para el joc i decreta penal en contra del Lérida i expulsió de Valentín que va suposar el 0-1 en el marcador.

A partir de llavors es va acabar el partit, perquè el segon temps amb prou feines es va jugar amb constants agressions entre els jugadors (hi va haver dos expulsats més) i llançaments d’objectes, fins i tot cadires. L’àrbitre va tardar més de dos hores a poder abandonar el camp, igual que els jugadors de l’Europa, escortats per la policia. 

El president de la Catalana, Julià de Campany, va ser agredit pels aficionats i el del Comitè d’Àrbitres va veure com el seu cotxe va patir seriosos desperfectes. El Comitè de competició va ser duríssim: tres partits de clausura (el primer es va jugar a la Bordeta), suspensió de diversos jugadors (Altisent, Beltri, Valentín) i forta sanció econòmica al club. 

La directiva i Marcel Domingo van presentar la dimissió. Una junta gestora i Manolo Bademunt van acabar la temporada. El Lérida va perdre el tren de l’ascens, que no arribaria fins dos anys després. Diumenge vinent explicarem el desenllaç de la història.

L’estadi encara va patir dos clausures més

Al llarg de la seua història, el Camp d’Esports ha patit dos tancaments més. El primer a Primera Divisió. El 2 de gener del 1994 davant de l’Oviedo, el llançament d’un objecte des del lateral va impactar a la mà del jutge de línia. Anotat a l’acta, el Comitè va decretar el tancament del camp per un partit.

El Lleida va anar a jugar el següent matx a casa davant del Logronyo al Miniestadi, que es va omplir a vessar de seguidors lleidatans després que el club organitzés una veritable caravana d’autocars fins a Barcelona, a part de desenes de cotxes particulars. El segon tancament és més recent. El 13 de maig del 2024, el Lleida Esportiu jugava l’anada del play-off d’ascens a Primera RFEF davant del Ieclà (0-1). 

En l’afegit, una pluja d’objectes des de la tribuna va obligar l’àrbitre a suspendre el xoc. Després d’una hora d’espera al vestidor es va decretar la suspensió definitiva. En la tornada, l’equip dirigit per Viadero va perdre 2-0 a Iecla i es va quedar sense ascens. La sanció va ser de dos partits, que l’equip va jugar la temporada següent sense sortir del Camp d’Esports però a porta tancada.