Morir per veure el seu ‘Lérida’

El diumenge 26 de febrer del 1967, el Camp d’Esports es va vestir de dol. Durant el transcurs del partit Unión Deportiva Lérida-Betis, corresponent a la vint-i-dosena jornada del grup Sud de la Segona divisió, un espectador ubicat a la zona de Tribuna es va sentir indisposat i va caure desplomat. En braços de les assistències va ser evacuat en llitera al pròxim Hospital Provincial però els metges que el van atendre ja no van poder fer res per salvar-li la vida. Es tractava d’Isidre Camí Tarin, viudo de 62 anys, soci de “pedra picada” del club i molt conegut perquè regentava el quiosc La Glorieta, ubicat al centre del passeig de Boters, quan encara no existia l’actual rambla d’Aragó. La seua passió pel Lleida era tal que no obria l’establiment quan coincidia amb l’horari dels partits. El fet més sorprenent va ser l’escassa incidència que va tenir aquest succés. Avui dia amb els estrictes protocols existents el partit s’hauria suspès, però el 1967, es va continuar jugant com si no hagués passat res. Si es fixen en les fotos poden apreciar que els espectadors miren més el desenvolupament del joc que no l’evacuació a un centre assistencial. És més, a la zona entre les dos banquetes, el sacerdot del club, Mossèn Queralt, li va donar l’extremunció. Al dia següent, la Hoja del Lunes explicava els fets en un petit requadre, i dimarts tant La Mañana com el Diario de Lérida ho esmentaven entre línies. Això sí, parlaven de “Tragèdia”, però esportiva, perquè el Betis va guanyar 1-4 i va deixar els lleidatans a punt del descens. El club, aquell dilluns, va publicar una esquela. El funeral va tenir lloc a la tarda a la capella del cementiri amb la presència de la junta directiva encapçalada pel president Ramon Vilaltella que aquella mateixa setmana va encunyar una altra de les seues memorables frases: “El Vilaltella no baixa.” I no va baixar. En les últimes vuit jornades, amb l’entrenador destituït i Bademunt a la banqueta, el Lérida es va salvar amb quatre empats i quatre victòries.