Kilian Jornet:“El més difícil de pujar 82 cims en dinou dies és la gestió mental”

El muntanyenc de Montellà i Martinet Kilian Jornet assegura que “el més difícil va ser la gestió cognitiva i mental” en recordar l’èpica travessia Alpine Connection, amb la qual va enllaçar 82 cims de més de 4.000 metres d’altitud en només dinou dies. Jornet acaba de publicar el llibre Alps, més enllà dels límits (Ara Llibres, 2025), en què relata aquella experiència en la qual, segons confessa, l’esforç físic queda en un segon pla davant la necessitat de mantenir la serenitat per prendre decisions vitals en condicions extremes.

En una entrevista amb l’agència Efe, l’atleta explica que acaba de finalitzar un altre desafiament, States of Elevation, una travessia a peu i amb bicicleta en la qual va connectar 72 cims de més de 4.000 metres als Estats Units durant 31 dies. “És curiós –comenta– que el cos es va anar adaptant i, al final, sentia que podia haver seguit més temps”. El New York Times l’ha descrit com un esportista que “reescriu el que és possible a les muntanyes”, encara que Jornet rebutja la idea de ser un pioner aïllat. “Tots reescrivim amb el que fem. Jo puc fer això perquè abans hi va haver generacions que em van transmetre coneixement tècnic, físic o cartogràfic. M’agradaria pensar que el que faig serveixi per inspirar d’altres a aconseguir coses que avui creiem impossibles. Som una cadena”, afirma.

La idea d’Alpine Connection, explica, va nàixer després d’haver creuat el seu Pirineu natal enllaçant els principals tresmils. “El repte del Pirineu em va donar la serenitat i la confiança per pensar en una connexió més àmplia als Alps. Dissenyar el recorregut i buscar com estar sempre en moviment va ser gairebé tan interessant com executar-ho”, explica. 

Tanmateix, el veritable desafiament va estar en la ment. Jornet admet que, durant els 19 dies de la travessia, va arribar a escalar trams de fins a 17 hores seguides. “Físicament sabia que podia fer-ho, però el més difícil va ser mantenir la concentració: durant 15 o 20 hores al dia estava en un terreny en què un error podia significar morir”, explica. 

Aquesta pressió constant, diu, exigeix una fortalesa mental immensa. “Potser per la meua manera de ser, bastant relaxada, i per mantenir-me serè en situacions complicades, el projecte va ser possible”.

Quan se li pregunta pel secret de la seua resistència, respon amb humilitat: “Som tots iguals. Crec que tinc una gran capacitat d’adaptació, però també perquè vaig començar des de petit i mai he deixat de fer-ho. Al final, això és el que m’ha portat fins aquí.”