Lamdassem, la referència del fons estatal, es retira

L’atleta lleidatà d’origen marroquí Ayad Lamdassem penja les sabatilles. Ho fa als 44 anys, després d’una carrera de gairebé tres dècades en què ha estat una de les principals referències del fons català i estatal i un fix en les seleccions, amb diverses participacions en Jocs Olímpics, Mundials i Europeus.

Nascut el 1981 a Sidi Ifni (Marroc), Lamdassem va tenir uns inicis complicats. El 2002 va viatjar a Espanya amb la selecció marroquina per prendre part en el Mundial de cros que es disputava a Santiago de Compostel·la, però no va arribar ni a participar. Va abandonar la concentració per quedar-se a viure, primer a València i posteriorment a Lleida, on va créixer esportivament sota la batuta d’Antonio Cánovas. El maig del 2007 va aconseguir la nacionalitat espanyola i el 2008 va debutar en uns Jocs Olímpics, els de Pequín, competint en els 10.000 metres. Va repetir participació en Londres 2012 i Tòquio 2020, en què va aconseguir el seu millor resultat a l’acabar cinquè en la marató, aconseguint el diploma olímpic. També ha estat en tres mundials i destaquen les seues tres places de finalista en Europeus, amb un quart lloc en els 10.000 a Barcelona 2010 i un sisè a Hèlsinki 2012.

En cros va ser subcampió d’Europa el 2010 i el 2011, i al seu palmarès també destaquen dos títols estatals de 10.000 i tres de cros. El 2020 va batre el rècord d’Espanya de marató amb una marca de 2h06:35, aconseguida a València, un registre que rebaixaria dos anys després a la marató Ciudad de Sevilla (2h06:25), malgrat que el va perdre el 2023 en mans de Tariku Novales.

En una entrevista publicada ahir per la Federació Espanyola d’Atletisme, Lamdassem reconeix que “em va costar molt prendre la decisió perquè han estat molts anys en l’atletisme, però com sap tothom, les lesions són el principal enemic de l’esportista. La meua última competició va ser el Campionat d’Espanya de 10 km i una fractura al peu em va obligar a retirar-me al quilòmetre 3. També va influir el dolor d’esquena que porto aguantant dos anys”.