Un títol molt blaugrana

La selecció espanyola femenina va confirmar ahir el seu domini a la Lliga de Nacions al conquerir el seu segon títol consecutiu amb un rotund 3-0 davant d’Alemanya al Metropolitano. L’equip de Sonia Bermúdez va firmar un partit incontestable i va resoldre la final en tot just quinze minuts gràcies als gols de les blaugranes Claudia Pina i Vicky López, les grans agitadores del duel.

Espanya va mostrar una imatge completament diferent a la del matx a Kaiserslautern. En una gespa ràpida i davant d’una Alemanya menys agressiva en la pressió, la Roja va fluir des de l’inici, amb Vicky ocupant el lloc de la lesionada Aitana Bonmatí. En els primers cinc minuts ja acumulava dos ocasions clares, aclamada pels 55.843 aficionats que van omplir l’estadi madrileny.

Alemanya va respondre amb tímids intents, però el xoc estava clarament inclinat del costat espanyol. Pina, López i Mariona desbordaven una vegada i una altra per les bandes, mentre Alèxia i Esther buscaven la rematada des de dins. Només faltava el gol.

Del pas per vestidors van tornar ambdós conjunts assossegats, però a l’arribar el quart d’hora de la segona meitat es va desencadenar un vendaval ofensiu de la Roja que va esbocinar les alemanyes i va empènyer les de casa cap al títol, dotze minuts de virtuosisme amb tres gols cisellats a les bandes. Al 60, Pina va obrir el marcador en una paret amb Mariona. Set minuts després, Vicky va ampliar l’avantatge amb un preciós tret amb rosca des de la dreta. I en el 73 una altra vegada Pina va culminar un robatori per sentenciar el títol amb un xut marca de la casa.

“Era el moment de posar fre i no ho vaig fer, i la vida m’ha frenat de cop”

Aitana Bonmatí va ser operada ahir amb èxit de la fractura transindesmal del peroné esquerre a l’altura del turmell que va patir amb la selecció i que la mantindrà cinc mesos apartada dels camps de joc. La blaugrana, que es va perdre la final d’ahir de la Lliga de Nacions, va penjar al cap de poc de ser intervinguda una foto a les xarxes socials en la qual es veu postrada al llit de l’hospital, amb la cama esquerra embenada, i al costat d’un missatge aclaridor: “I aquesta és l’altra cara de l’esport. Avui em toca començar un nou repte fora dels terrenys de joc: recuperar-me de la fractura de peroné que vaig patir diumenge”, comença la de Sant Pere de Ribes, per continuar explicant que “l’operació ha sortit bé i ara és el moment de regenerar-me físicament i mentalment”. És llavors quan Aitana se sincera a l’assenyalar que “el futbol d’elit et porta al límit en tots els aspectes i existeixen factors que actualment m’estaven impedint disfrutar de la professió i del dia a dia. Honestament, sentia que era un moment per posar el fre i m’ho vaig plantejar, però no ho vaig fer i la vida m’ha frenat de cop. Amb aquesta lliçó afronto el que ve convençuda que serà un aprenentatge”. Després d’agrair als metges tot el suport, acaba dient: “Una vegada més, tornaré.”