“Ho vaig donar tot a l’aigua”

Emma Carrasco (Lleida, 31-12-2005) atén SEGRE amb la serenitat de qui sap que ha fet un pas decisiu en la seua carrera. Acaba d’aconseguir la seua primera medalla absoluta en un gran campionat internacional, el bronze en els 400 estils de l’Europeu de piscina curta, i encara assimila el que ha viscut. “Estic molt contenta i molt feliç. Era un objectiu que m’havia fixat just després dels Jocs Olímpics. El meu somni era classificar-me per a uns Jocs i, una vegada aconseguit, volia una medalla europea o mundial. Ara ha arribat el moment”, va explicar ahir abans de pujar a l’avió de tornada. També havia competit en els 200 estils amb un sisè lloc i en els 100 estils no va poder accedir a semifinals.

Abans de viatjar a Lublin (Polònia), l’Emma havia revisat les llistes d’inscrites i sabia que tenia opcions, tot i que arribava després d’una preparació diferent, dissenyada per sortir de la zona de confort. “Era un repte, no sabia com respondria el cos. Hi anava sense expectatives, però amb ganes. Sabia que si era a prop de les meues millors marques podia lluitar per alguna cosa.” El matí de les sèries va ser, per a ella, gairebé més dur que la final. “Ens jugàvem l’accés entre tres o quatre espanyoles. Els nervis eren molt més grans”, confessa.

La final la va afrontar amb la seua estratègia habitual: atacar des de l’inici per aprofitar els seus millors estils. “No sentia que tingués res a perdre. Vaig sortir amb moltes ganes, intentant obrir el màxim avantatge possible perquè no m’atrapessin en el crol.” I la tàctica va funcionar durant gran part de la carrera. Quan va tocar la paret, va arribar la barreja d’esgotament absolut i satisfacció. “Crec que mai no m’havia esforçat tant en la meua vida. Ho vaig donar tot. Vaig arribar al límit, destrossada, però sabia que havia fet la carrera que havia de fer. Quan vaig veure que era tercera vaig pensar: hauria pogut guanyar si hagués aguantat, però em quedo que és la meua primera medalla internacional i no és de xocolate”.

L’aprenentatge que s’emporta és que “he de millorar moltíssim el crol”. Tot i així, valora com un gran avenç el seu pas ràpid pels primers 200 metres, els millors que ha fet mai. També destaca el creixement mental. “He après a adaptar-me, a competir amb confiança fins i tot quan la preparació ha estat diferent. Això em fa més forta de cara al futur”.

Sobre aquest futur, Emma vol continuar lluitant per metalls també en piscina llarga de 50 metres. Mentrestant, toca descansar uns dies i recuperar energies a casa. “Després de tants mesos fora, ara el millor és tornar a la meua rutina, estar amb la família, la parella i els amics, gaudir del Nadal. Això em recarrega.”

Als joves nadadors que comencen els envia un missatge que reflecteix el seu propi camí. “Que s’ho passin bé i s’esforcin. Amb treball, constància i disciplina, tot arriba encara que al principi sembli impossible. Amb els anys t’adones que pots convertir-te en una versió de tu mateix que mai no hauries imaginat. Jo tampoc no pensava que arribaria fins aquí, però vaig confiar en el procés.”

L’Europeu de piscina llarga de París 2026, el seu pròxim gran repte

La pròxima cita per a Emma Carrasco arribarà en tot just dos setmanes, a la Copa de Clubs d’Espanya, en què nadarà amb el CN Sant Andreu. “És molt divertit i diferent. Es tracta d’aportar el màxim de punts per a l’equip i estar en les meues millors marques”, explica. Tanmateix, la seua gran meta està posada en l’Europeu de piscina de 50 metres a l’estiu a París on aspira a classificar-se i, una vegada allà, lluitar per una nova medalla, fins i tot si és possible, d’un altre color. També busca un equilibri que li permeti rendir al màxim combinant l’estat físic de l’any passat amb la fortalesa mental que va mostrar en la temporada olímpica. “Vull gaudir del procés, sense atabalar-me, i donar sempre la meua millor versió”, afirma convençuda.