El lleidatà Pol Grau, de 28 anys, ha entrat al cos tècnic del Barça Femení: “Estic vivint un somni”

El FC Barcelona Femení és, des de fa gairebé una dècada, l’equip de referència mundial –la seua presència en sis de les últimes set finals de Champions, de les quals n’ha guanyat tres, així ho testifiquen–, amb una plantilla farcida de jugadores de primeríssim nivell, liderada per la dos Pilotes d’Or Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí, i amb un staff tècnic extens del qual des d’aquest any forma part un lleidatà, Pol Grau. Aquest jove tècnic de 28 anys, natural de Guissona, és un dels assistents de Pere Romeu amb una tasca molt específica, la d’entrenador i analista individual, un rol que no existia fins ara al primer equip blaugrana.

Malgrat la seua joventut, Pol Grau porta més de mitja vida vinculat a les banquetes, i és que quan jugava ja dirigia equips de base. La seua carrera com a futbolista va tenir poc recorregut, especialment perquè quan va arribar a juvenils i va tenir l’oportunitat de fer el salt al filial del Barça femení com a assistent, es va veure obligat a elegir: jugar o entrenar, i allà el lleidatà ho va tenir clar. “Entrenar sempre ha estat la meua passió, fins i tot més que jugar. No podia tenir fitxa de jugador i també d’entrenador nacional, així que, malgrat que va ser una decisió dura de prendre, ho vaig tenir clar i, veient com han anat les coses, va ser l’encertada”, reconeix.

Va començar a jugar a l’equip del seu poble i en edat cadet va fer el salt al Lleida Esportiu, on va estar tres temporades, compaginant-ho amb la direcció de l’aleví del Guissona. Després va jugar una temporada al Tàrrega per centrar-se en els estudis de segon de Batxillerat i l’any següent es va traslladar a Barcelona per estudiar Inefc i fitxar per l’Europa, on jugava al filial i entrenava a la seua escola. Allà va despertar l’interès del Barça, que el va incorporar al seu cos tècnic formatiu femení l’estiu del 2017. Va ser-hi quatre temporades i l’agost del 2021 va passar a ser el segon entrenador del filial. Després de quatre anys al càrrec, en el qual va conquerir dos Lligues, Grau fa el gran salt de la seua vida, fins al moment, i és que des de l’estiu passat és el tècnic i analista individual del campió blaugrana, un rol inèdit.

“Ara mateix estic vivint un somni, perquè des de fa anys que estic vivint del futbol, al club que més estimo, perquè sempre he estat culer, estic a una hora amb cotxe de la meua família, a Guissona, i visc a Barcelona, una ciutat que m’agrada molt. Per a mi és un somni, estic vivint el millor moment de la meua vida”, assegura. Tot i que té metes encara per complir, reconeix que la vida de l’entrenador pot ser una muntanya russa. “Soc conscient que el futbol és molt inestable i que algun dia s’acabarà, no perquè jo vulgui sinó perquè aquest esport quan perds tres partits el més normal és que hagis de canviar de rumb, però ara mateix estic gaudint del moment”, explica.

La seua tasca a l’equip és la de perfeccionar el joc individual de les jugadores, una feina que l’apassiona. “Tinc dos vies de treball. Una és al camp, on porto tasques específiques de cada jugadora, és a dir, eem n cada sessió, abans i després, quedo amb una o dos jugadores i entrenem coses específiques de la seua posició, alguna cosa que volem potenciar o algun aspecte a millorar. Evidentment hi ha jugadores que es queden més que d’altres perquè tenen més punts per millorar, o perquè tenen més potencial o són més joves i creiem que aquest treball els pot anar millor. I ho accepten molt bé. L’altra via és la d’analista, tot el tema de vídeo, és a dir, a cada jugadora, després de cada partit, jugui els minuts que jugui, li ensenyo les seues accions que crec més rellevants, si es pot personalment, però com que juguem moltes vegades cada tres dies, ho fem a través d’una plataforma en la qual els envio tots els talls d’imatges comentats i elles em contesten en viu. També els ensenyo talls de com juguen les rivals a qui s’enfrontaran”, explica.

Encara que moltes de les jugadores ho han guanyat pràcticament tot, Grau destaca “l’autoexigència que tenen. M’ha sorprès molt. Pensava que després de tants èxits trobaria un equip una mica més desmotivat, i, no al contrari”, apunta.

“El meu somni ara mateix és arribar a la final d’Oslo i guanyar-la”

Guanyar tots els títols a què s’opta cada temporada està en l’ADN dels membres del Barça Femení i Grau no n’és l’excepció. Té clar quin és el seu repte aquest any: “Arribar a la final de Champions d’Oslo i guanyar-la, aquest és el meu somni. Estic convivint amb la majoria de jugadores i membres de l’staff que va viure l’any passat el malson de Lisboa, que va fer molt mal, i ara mateix el meu objectiu és guanyar aquesta final perquè es faria justícia, només penso en això”, afirma.

A nivell personal assegura que “n’estic aprenent moltíssim, com ho he fet en els anys anteriors al futbol base del club, i soc conscient que el que em toca fer és aprendre al màxim. Però si em pregunten si m’agradaria entrenar algun dia el Barça, la resposta és sí, qui no somia a ser entrenador del Barça algun dia, però ara mateix és una cosa en la qual no penso”, sentencia.