Victòria per arrancar el 2026

El Pons Lleida no va poder començar millor el 2026 que amb una victòria tan contundent com balsàmica sobre el Reus Deportiu (4-1), en un partit marcat per una nefasta actuació arbitral i que permet als llistats trencar una ratxa de cinc derrotes seguides i agafar aire de cara a la segona volta.

El matx va ser una guerra física, amb molts contactes i poc joc, sobretot per part d’un Reus que va proposar molt poc i es va encomanar a l’efectivitat del seu referent ofensiu, Martí Casas. El de Mataró, que va ser el botxí dels llistats a la final de Copa del Rei de l’any passat amb un pòquer de gols, va ser el primer a avisar amb un subtil toc a passada de Julià a què va respondre perfectament Xavi Bosch, que seria un dels protagonistes del duel.

El Pons Lleida dominava però sense crear excessiu perill, més enllà de llançaments llunyans. En un va arribar el primer gol local, obra de Moncusí, que va estar molt atent per recollir el rebuig de Ballart a tret de Nico Ojeda. El Reus, que necessitava guanyar per aspirar a ser cap de sèrie en el sorteig de Copa, va reaccionar i va fregar el gol en accions de Jansà i Oruste, que van topar de nou amb un pletòric Xavi Bosch, que es va exhibir poc després amb una doble parada increïble. L’exhibició de l’exporter de l’Alpicat no es va quedar allà, ja que en el minut 20 va aturar un més que rigorós penal a Martí Casas, rebuig inclòs, i després del 2-0 anotat per Darío Giménez al culminar un contraatac de manual va parar una falta directa a Carles Casas.

La segona meitat va arrancar elèctrica. El Reus es va ficar en el partit amb un gol de Jansà als dos minuts, a l’aprofitar un rebuig, i poc després Gabarró desaprofitava una directa per la desena falta visitant. El xoc va entrar en un estira-i-arronsa. Darío i Miguélez van avisar abans que aquest últim servís perquè Moncusí firmés el 3-1. El de Cassà va tornar a marcar segons després, però els col·legiats, que van ser el jugador número 6 del Reus, el van anul·lar al·legant que havia rematat amb la cama.

El Pons Lleida no va abaixar el ritme i va tenir prou ocasions per incrementar encara més el seu compte. El mateix Moncusí es va plantar en dos ocasions sol davant de Ballart, que li va endevinar les intencions, el mateix que va fer poc després en una doble acció de Ciocale i una altra de Badia. Xavi Bosch també va continuar amb el seu lluïment personal, ajudat en ocasions pels pals, evitant que el Reus aconseguís reenganxar-se al partit.

En el tram final, amb els nervis a flor de pell, els jugadors del Reus van perdre els papers. Jansà, després de colpejar Ojeda, va ser exclòs, igual que Julià per protestar.

El quadre tarragoní va haver de jugar en inferioritat els dos últims minuts i Garcia va optar per fer-ho sense porter amb un resultat nefast, ja que els llistats van recuperar la bola i Gabarró, a porta buida, va certificar una victòria que val or i que trenca una ratxa de cinc derrotes seguides abans d’afrontar la segona volta.

Amat: “Ha estat una victòria de prestigi, soferta i molt treballada”

L’entrenador del Pons Lleida, Edu Amat, va valorar el triomf com una victòria “de prestigi” després d’un partit “molt llarg, molt intens i que ha costat moltíssim”. Amat va explicar que el matx va estar condicionat des de l’inici pels problemes d’il·luminació al pavelló, una situació que, segons va denunciar, “no és nova”. “Els llums necessiten refredar-se per poder encendre’s i això ha provocat que comencéssim 20 minuts tard. Crec que hauríem de fer un pas petit endavant perquè aquestes situacions afecten”, va assenyalar. El triomf també suposa un alleujament en el pla anímic, després de cinc derrotes seguides. “Una mica d’alleujament sí, perquè això no para i la setmana que ve toca una altra batalla. Necessitàvem els tres punts per trencar aquesta dinàmica si volem ser a la part mitjana-alta, que és on volem estar. I que millor que fer-ho contra un Reus”, va afirmar Amat.