Córrer contra els límits: la lleidatana Xus Muñoz, de 52 anys, participa en carreres d’ultrafons per inspirar altres dones

Per fora sembla una corredora aficionada. Per dins, Xus Muñoz Naudí és una dona que ha decidit qüestionar els límits que durant dècades se’ls han imposat a les dones: per edat, per gènere, per prudència, per por. Als seus 52 anys, casada i mare de dos fills, aquesta lleidatana, llicenciada en Dret, empleada de banca i coach certificada per l’EEC (Escola Europea de Coaching), va completar al novembre una de les proves més dures del planeta: l’Everest Trail Race, una cursa de sis etapes, 170 quilòmetres i prop de 26.000 metres de desnivell positiu acumulat, en règim de semiautosuficiència. 

Durant sis dies, els participants van recórrer alguns dels senders més icònics del Nepal, creuant ponts penjants, llogarets xerpes i boscos envoltats de boira, dormint en tendes i compartint cubs d’aigua calenta com a dutxa improvisada. Tot això, a gran altitud, on l’oxigen escasseja i cada esforç es multiplica. “A l’Himàlaia les cames deixen de ser suficients. Tot depèn del caràcter, de la calma i d’escoltar el teu cor”, afirma Muñoz. La prova va molt més enllà del cronòmetre, ja que l’organització cuida l’impacte ambiental amb marcatge mitjançant pintura biodegradable. És, en paraules de la corredora, “un viatge esportiu i humà alhora”.

“No em quedo amb l’èxit d’haver fet tres de les curses més dures del món; m’agradaria que la meua experiència deixi un llegat, que sigui inspiradora”, explica Muñoz, encara amb l’emoció recent de la tornada des del Nepal. I és que abans de l’Himàlaia ja va fer dos proves que formen part de la mitologia de l’ultrafons mundial. La Marathon des Sables, més de 250 quilòmetres en autosuficiència pel desert del Sàhara, i The Coastal Challenge, sis dies passant la selva de Costa Rica entre rius, barrancs, calor extrema i humitat asfixiant.

Xus Muñoz no és professional ni viu de l’esport. És, com ella mateixa es defineix, “sobretot, esportista”. Practica ultra trail de muntanya i, des de fa alguns anys, ha fet un pas més enllà: les carreres per etapes, aquelles que exigeixen conviure durant dies amb el cansament extrem, l’autosuficiència i la gestió emocional constant. Més enllà dels quilòmetres, té clar que “aquesta no és només la meua història; és la història de totes les dones”, subratlla. I afegeix: “Quan una dona creua un desert, una selva o una muntanya, no només creua quilòmetres: creua barreres culturals i mirades que dubten.”

Per això va escriure el seu relat Quan una dona corre fins on li van dir que no podia durant el vol de tornada des del Nepal. “Si una sola dona té ganes de provar allò que sempre ha volgut, tot aquest camí haurà tingut sentit.” Compromesa també fora de les curses, Xus Muñoz és membre d’Esport Femení Lleida i participa en l’organització de la taula redona Miralls en veu de dona, que se celebrarà dijous vinent dia 29 de gener a la Diputació, un espai de reflexió i visibilització del talent femení. “No pretenc ser heroïna de res. Només una dona que ha decidit córrer cap a la seua llibertat”, acaba. Però el seu missatge és clar i contundent: “Podem molt més del que ens han fet creure.”