El Lleida empata al camp del Tona amb un gol de Russo en el segon temps

El Lleida va sumar ahir un punt lluitat a Tona (1-1), en un partit marcat pel mal estat de la gespa a causa de les pluges i nevades que van caure a la comarca d’Osona durant els dies previs.

El duel va ser exigent per als lleidatans, que van patir en un inici en què els locals van ser superiors i van transmetre sensació de fragilitat visitant. Tanmateix, després del descans els de Cortés van competir millor i, gràcies a un esclat de qualitat de Russo, van aconseguir sumar el segon punt de la segona volta i el cinquè a domicili. Les taules no permeten al Lleida sortir del descens ja que pràcticament tots els equips de la part baixa van sumar, com a mínim, un punt.

El duel va arrancar amb novetats, com el canvi de sistema, un 5-3-2 amb Putxi com a central esquerre com a gran innovació, i la titularitat de Toni Vicente. El Lleida ho va passar malament durant la primera mitja hora. Peña va tenir la primera ocasió clara del partit per banda dreta, amb una rematada escorada que va buscar el pal curt i que no va entrar gràcies, en part, a la mà de Satoca i a la creu. Als 25 minuts, Roquet es va inventar una genialitat: va guanyar l’esquena a la defensa amb massa facilitat i va superar Satoca amb un globus, picant-la per sobre per fer el primer. Minuts després, els del Segrià es van salvar del segon, obra de Xavi Murcia, però anul·lat per un fora de joc posicional. El Lleida es va desempallegar de les males sensacions amb un final de primera meitat una mica més il·lusionant, que va servir per donar ales a posteriori.

Amb el segon temps en marxa, els visitants van començar a trepitjar àrea rival a partir de centrades laterals i accions d’estratègia. I quan es necessitava màgia va aparèixer Pau Russo. Putxi va botar un córner des de l’esquerra que va quedar molt curt i va poder rebutjar la defensa tonenca, però el rebuig el va recollir Russo al balcó de l’àrea, aconseguint la igualada amb un xut potent i ras amb l’empenya que va entrar enganxat al pal, impossible per al porter local Craviotto. Era el minut 60 de partit i Russo firmava el seu quart gol en Lliga. El deteriorament progressiu del camp va ser tal que en l’última mitja hora la gespa era impracticable, ja que semblava més un pati escolar enfangat que un terreny on jugar a futbol.

Malgrat que el Lleida semblava acabar millor que el rival, els locals també van buscar el triomf. D’evitar-lo se’n va encarregar Satoca, que va tornar a volar per treure, en primera instància, una volea de Barnils que va enviar per sobre del travesser, i en la segona, encara més complicada, una jugada individual de Javi García, amb una rematada violenta al pal curt que va ser repel·lida pel porter a mà canviada, deixant així l’1-1 final.

Cortés: “Me’n vaig satisfet amb la versió de la segona part”

L’entrenador del Lleida, Jordi Cortés, va valorar positivament l’empat, assegurant que el partit va seguir el guió previst. “Sabíem que ens trobaríem un rival molt reconeixible, amb els seus dos davanters i també érem conscients que el camp s’aniria deteriorant amb el pas dels minuts.” Segons Cortés, el matx va tenir “una part per a cada equip, però me’n vaig satisfet amb la versió de la segona. És la versió que ha de tenir aquest equip fora de casa”.Finalment, va explicar el canvi de posició de Putxi: “És un actiu del club i sentia que no li estàvem traient el rendiment que pot donar-nos, és una modificació molt positiva per a la causa.” El de Balaguer va enaltir el primer partit de Toni Vicente, ja que “lidera des de dins i millora els seus companys”.