L’Hiopos Lleida cau sense opcions al Roig Arena davant d’un València que no va abaixar el ritme

L’Hiopos Lleida va encaixar ahir una clara i inapel·lable derrota en la seua primera visita al Roig Arena (101-65), en què el conjunt lleidatà va acusar les baixes i simplement va ser àmpliament superat per un València que anava sempre en sisena marxa i competia davant d’un rival a qui li costava fins i tot arrancar. Amb 17/36 en triples i els 12 jugadors del roster anotant (vuit d’ells amb més de cinc punts), l’equip de Pedro Martínez va arrasar per complet el conjunt d’Encuentra, que ja va afrontar el partit sense dos dels seus puntals (Ejim i Golomán) i va veure com alguns dels que sí que hi eren gairebé ni van comparèixer: Batemon va sumar només sis punts i dos de valoració, mentre que Paulí, Agada i Diagne, que ahir havien d’assumir galons, van seguir en la mala línia recent. El resultat va ser que els millors van ser Mikel Sanz i Millán Jiménez, però també que el matx estava resolt al descans (52-32).

Si les absències ja són molt importants en qualsevol partit de l’Hiopos, ahir suposaven un contratemps especialment important davant del repte físic que sempre proposa l’equip valencià. Davant de les baixes, l’atenció defensiva dels de Pedro Martínez se centrava en Batemon i els problemes en la circulació lleidatana eren més grans que habitualment, culminant el partit amb 17 pèrdues. En els primers minuts, el nord-americà va aconseguir alliberar accions cap a les cantonades i els lleidatans van imposar un prometedor 6-11 amb dos triples de Sanz i un de Shurna a mitjans de quart.

Però van arribar les rotacions i, mentre que a la segona meitat de quart els lleidatans només van anotar dos punts, els valencians en van endossar 19, amb un dolorós parcial de 16-0 que va arribar amb la sensació que els locals ni tan sols trepitjaven a fons l’accelerador. Però va ser suficient per tancar el primer quart deu punts davant (25-15).

El segon capítol va ser només una ampliació del final del primer. El València continuava facturant des de la llarga distància a través de Badio, Puerto o Montero, que va posar una distància de 23 amb el 52-29 a pocs segons del descans per a un València que va acabar la primera part amb 12/22 en triples.

En canvi, l’equip lleidatà era una concatenació de males notícies. Batemon estava negat (2 punts al descans); Paulí i Agada, que ahir havien d’assumir protagonisme, van oferir accions a comptagotes; i l’única opció per atacar era capturar rebots i córrer amb uns Millán Jiménez i Mikel Sanz molt voluntariosos i que ahir van ser els millors, perquè el següent triple lleidatà després dels del primer quart va ser de Walden (4/13) per anar-se’n al descans 52-32.

Per acabar-ho d’adobar, Diagne va marxar al descans amb quatre faltes i, als dos minuts de tornar, va ser eliminat al cometre la cinquena. L’únic altre cinc era un Krutwig molt a mig gas, que va anar alternant els minuts amb el jove Ibou Dabo.

Sanz i Millán, secundats per Walden, van continuar tirant de caràcter per almenys no desenganxar-se més en l’arrancada del tercer quart, però tan sols va poder arribar a situar-se a 14 punts després d’un parcial de 0-6 (60-46), però el València no volia bromes i va respondre amb un 8-0 que va abaixar definitivament la persiana del partit (70-46), encara que es va tornar als 20 punts de diferència per afrontar els últims deu minuts després de la primera cistella de Dabo en l’ACB (71-51). En l’últim quart, l’equip lleidatà va llançar definitivament la tovallola, perquè tampoc li quedava energia ni per recollir-la. Encuentra va donar molts minuts a Dabo i també va fer debutar Pol Ríos –en l’última acció del primer temps– i Pau Torrens, que també s’estrenava en la convocatòria i va jugar en l’últim quart.

En aquesta situació, i amb un equip lleidatà rendit i sense notícies d’algun dels seus líders, el València Basket va aprofitar la debilitat lleidatana per anar ampliant les distàncies en el seu millor quart anotador (30 punts) fins als 36 de diferència amb els quals es va acabar el partit (101-65).