Nil Sauret: "Deixar-se ajudar i escoltar és fonamental"

El centrecampista de Gerb Nil Sauret va reaparèixer amb l’Atlètic Lleida fa tot just dos setmanes després de dos mesos d’aturada obligada, un temps que, segons ell mateix va reconèixer ha estat “el pas més difícil” però també “el millor” que podia donar. El jugador va voler relatar en roda de premsa un procés que venia gestant-se des de feia gairebé un any, després de travessar una situació personal complicada, amb la mort de la seua mare. Encara que la temporada passada va ser “idíl·lica” en l’esportiu i el futbol actuava com la seua “medicina”, amb el pas dels mesos van començar a aparèixer símptomes que no va identificar immediatament.

Sauret relata que, després de l’estiu, va començar a notar “episodis d’ansietat, canvis d’humor i una sensació de buit” que contrastava amb l’alegria que sentia en el dia a dia en el club. “Venia aquí amb un somriure immens i en arribar a casa em sentia buit, fatigat, sense entendre per què”, explica. Durant un temps, encoratjat per un entorn favorable i per la seua pròpia inèrcia competitiva, va pensar que “ja em passaria”. Tanmateix, gràcies al suport de la seua parella i la seua família, va comprendre que “no estava tan bé com creia” i que havia de frenar.

Fer el pas de parar va ser complicat. “Moltes vegades normalitzem coses que no són normals. Contra la meua voluntat i amb el suport del club, però conscient que ho havia de fer, ho vaig deixar tot per centrar-me en mi i treballar aquests símptomes amb professionals”, admet. Amb el suport total del club, el cos tècnic i els seus companys, va iniciar un treball intern acompanyat per professionals de la salut mental. Els primers dies van ser, segons reconeix, els més durs que ha viscut, però a poc a poc va començar a trobar eines per entendre el que li passava i gestionar-ho. “Deixar-se ajudar i escoltar és fonamental”, subratlla.

El futbolista també assenyala la importància que casos com el seu o el del futbolista del Barça Ronald Araújo facin visible una situació que "està a l’ordre del dia, encara que moltes vegades s’oculti en l’esport professional i en la vida" Aquest exemple li va ajudar a entendre que que aquests problemes són més habituals del que sembla, fins i tot en esportistes d’elit envoltats de tots els recursos. “Si el cap no funciona, res no funciona”, resumeix, convençut que la salut mental ha d’ocupar un lloc prioritari en l’esport.

Sobre el seu retorn, Sauret parla d’una tornada “idíl·lica”. Des del primer dia es va sentir "com si no hagués parat mai", gràcies a la rebuda del club i del vestidor. Assegura que no ha deixat de treballar físicament durant aquest temps, però que "ara torno amb il·lusió i llesta per ajudar l’equip. La clau és disfrutar del dia a dia".

Sauret té clar que aquest procés no és una cosa puntual, sinó una feina continua que formarà part de la seua carrera. Recomana a qualsevol esportista que travessi una situació similar que no tingui por de parar, a demanar ajuda i a prioritzar-se. “La vida és teua i si no la cuides tu, ningú no ho farà”, afirma. Avui se sent orgullós del camí recorregut i preparat per competir de nou, convençut que cuidar-se també és una forma de compromís amb l’equip.