Fre al desnonament del Lleida del Camp d'Esports

El TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) ha rebutjat la petició de la Paeria per fer fora del Camp d’Esports el Lleida Esportiu per la via contenciosa administrativa, segons indica una sentència de la Secció Cinquena del tribunal a la qual ha accedit SEGRE. 

La sala desestima el recurs de la Paeria contra la interlocutòria del jutjat contenciós Administratiu de Lleida que va rebutjar el 4 de juliol, 27 dies abans que el Jutjat Mercantil del Canyeret declarés l’entitat esportiva en concurs de creditors per insolvència, fer fora aquesta del complex esportiu municipal. Tanmateix, com era de preveure en un assumpte complex en el qual es barregen interessos i jurisdiccions, la decisió té alguns matisos importants.

El jutjat contenciós havia avalat, en aquest cas després d’un recurs del Lleida Esportiu, la decisió de l’ajuntament lleidatà de resoldre el conveni que regula la “cessió d’ús” de l’estadi i del camp d’entrenament Annex, i que el conveni l’autoritzava a continuar utilitzant fins al 2027.

Aquesta interlocutòria, la vigència de la qual acaba de ratificar el TSJC, contenia dos pronunciaments nuclears. D’una banda convalidava la legalitat de la resolució del conveni, la qual cosa habilita la Paeria per activar la sortida del Lleida Esportiu, que en principi disposava d’un mes per tornar les instal·lacions. I, de l’altra, rebutjava la petició de l’ajuntament per executar aquesta sortida des d’aquesta jurisdicció i per la via de l’execució provisional de la sentència.

Aquesta negativa es basava en el fet que “els perjudicis” que havia de suportar l’entitat esportiva en cas de fer-ho serien “irreparables”, atès que “el club de futbol no només es nodreix dels campionats sinó també dels entrenaments dels jugadors”, i, d’altra banda, la proposta de la Paeria “no resulta suficient per garantir la pràctica esportiva”. 

La Paeria, que al·lega que no recuperar el Camp d’Esports resulta nociu per a la hisenda municipal, va proposar al TSJC mesures d’“ús comú” de les instal·lacions per “pal·liar els possibles perjudicis derivats de l’execució provisional” de la sentència per al Lleida Esportiu i va al·legar que la precària situació esportiva i econòmica de l’entitat amenaça el manteniment de les instal·lacions. El club hi va oposar que està en concurs i que la proposta municipal no garanteix la seua continuïtat.

El TSJC conclou amb arguments jurisprudencials el debat: la sentència inicial, al desestimar el recurs del Lleida Esportiu i avalar la resolució per la qual la Paeria resol el conveni, reconeix a aquesta última decisió administrativa “l’executivitat que li és pròpia” i no genera res “que hagués de ser objecte d’execució”.

“Pretendre que els tribunals ordenem” a la Paeria com ha d’executar la seua pròpia decisió “comportaria la invasió” de les seues “potestats”, afegeix el tribunal, que li recorda que sempre pot “instruir el corresponent expedient de desnonament administratiu” per recuperar la possessió de l’estadi i el seu camp Annex.

Entre els canvis sol·licitats, el club reclama que el dret d’ús comú especial incorpori de forma expressa un dret preferent que li permeti tenir prioritat amb els horaris i amb l’assignació d’oficines i resta de dependències, i que això s’inclogui a tots els contractes o convenis que l’ajuntament firmi amb tercers.

El club proposa, a més, poder explotar els espais de l’estadi per obtenir ingressos extraordinaris, incloent l’organització d’activitats lúdiques, socials o recreatives.

Sol·licita l’ús exclusiu de la botiga oficial i espais annexos, així com de la zona de bugaderia. En el cas del gimnàs, recorda que els aparells són de la seua titularitat i qualsevol entitat que vulgui utilitzar-los ha d’abonar una quota per hora fixada pel mateix club.

Quant a la durada, encara que l’esborrany estableix un termini de quatre anys, el Lleida CF assenyala que la normativa sobre autoritzacions d’ús comú especial no fixa una limitació temporal concreta, per la qual cosa considera possible acordar un termini superior que aporti més estabilitat.

Així mateix, demana que, en cas de revocació per raons d’interès públic, es reconegui el dret a indemnització conforme al Reglament de Patrimoni dels Ens Locals.

Pla d’actuació mínima

El document també detalla un pla d’actuació mínima per als propers dos anys que inclou reformes a l’estadi i la substitució de la gespa natural de l’Annex per gespa artificial abans del 30 de juny del 2027.

Com a clàusula addicional, el club proposa que, si ascendeix a Primera RFEF durant la vigència de l’acord, es revisi el règim d’ús per passar a una concessió administrativa, la qual cosa implicaria un marc jurídic diferent per a la gestió de l’estadi.

El Lleida reclama un ús preferent i una major explotació de l’estadi

El Lleida CF ha presentat un document de consideracions a l’esborrany de conveni d’ús del Camp d’Esports i del camp Annex proposat per la Paeria, en el qual planteja una sèrie de modificacions per reforçar la seua posició com a usuari principal de la instal·lació municipal i garantir la viabilitat del seu projecte esportiu. 

El club fonamenta les seues propostes en la seua condició de successor jurídic i social de la UE Lleida, subratllant la vinculació històrica amb l’estadi, així com el suport de prop de 3.000 abonats.