Massa líder

Es van complir els pronòstics al Movistar Arena. El Reial Madrid, amb només dos derrotes a la Lliga, va superar amb solvència i la sensació que només va accelerar quan calia contra l’Hiopos Lleida, que va perdre totes les opcions en un segon quart nefast (31-9). Una derrota, la cinquena seguida, que entrava en els plans, tant que va semblar que els jugadors lleidatans mai no van arribar a creure’s que podien guanyar, com sí que va fer al matí el Burgos –a casa, això sí– davant del Baskonia (107-96), cosa que deixa el descens a tan sols dos victòries. Els de Gerard Encuentra somiaven donar una campanada molt improbable, però el seu entrenador els va encarregar ser “lluitadors que lluitin”, i molts d’ells no ho van fer. Els teòrics jugadors de rotació van mostrar coratge i van mantenir el tipus, però la nul·la generació exterior, amb Batemon negat, i la versió decebedora d’Ejim i Paulí van entregar amb safata la victòria al conjunt blanc.

L’Hiopos va aguantar el tipus al Reial Madrid durant el primer quart, defensant a bon nivell malgrat un 6-0 de sortida. La mala notícia va ser que el conjunt blanc va estar tremendament desencertat, amb gairebé sis minuts sense anotar, davant d’un equip lleidatà que no ho va aprofitar per obtenir un marge que li permetés sufocar la previsible reacció blanca després d’un pírric 6-10 al cap de set minuts. En els instants finals, el panorama del partit va millorar lleugerament amb un intercanvi que va conduir al 16-17 final, amb un triple sobre la botzina de Campazzo.

Semblava evident que la victòria parcial lleidatana tenia molt de demèrit madridista. I l’equip de Scariolo ho va demostrar al segon quart, ja que va resoldre el partit pujant un parell de marxes en atac i en defensa, amb un parcial demolidor de 31-9. A l’Hiopos només Krutwig semblava tenir alguna idea i va anotar la primera cistella lleidatana a mitjans de quart, per trencar un parcial de 16-0 (29-19). Es van acumular les pèrdues i les faltes (9), moltes de rigoroses, com és habitual davant del Madrid. Però els tirs lliures només van servir per enfonsar encara més els de Gerard Encuentra, que van seguir perduts fins al descans, encaixant un altre parcial de 13-0 (45-23), que va ampliar la renda a 22 punts, que va acabar sent de 21 al descans (47-26).

El tercer quart va arrancar amb els primers punts de Batemon, mitjançant tirs lliures, però no li van valer per connectar-se al partit. Malgrat això, la versió ofensiva lleidatana va ser esperançadora, amb 27 punts i un bon paper de Mikel Sanz, que va arribar als 12 punts. Però res d’això no va ser suficient per retallar el marcador, perquè els d’Encuentra van confondre l’agressivitat al darrere amb regalar faltes, el que més un Dani Garcia que va acabar eliminat a mig parcial. Especialment decisiu va ser el tram central del quart, quan en una arrancada d’orgull el conjunt lleidatà va anotar un parcial de 0-8 (60-46), però el Madrid, que trobava fàcil la cistella, ho va replicar just després per tornar als 22 punts de marge (68-46). Encuentra va provar amb la defensa en zona per provocar una reacció, però la distància es va mantenir igual per afrontar els últims 10 minuts (75-53).

L’últim quart es va jugar únicament perquè ho obliga el reglament. Els lleidatans mai no van tenir opcions de competir i el moment en què més a prop van estar en el marcador van ser els 17 punts de diferència amb què va acabar el matx (95-78). Malgrat que el joc exterior lleidatà va continuar sent un autèntic solar i el Madrid va dominar els temps per no donar esperances, els minuts finals van permetre sumar dos arguments positius a què agafar-se, ja que Golomán va recuperar bones sensacions amb 10 punts finals que el van col·locar com a màxim anotador del partit amb 19; i Shurna també va afinar l’espiell en el tir, amb 11 punts en l’últim quart –17 en total. Ben segur que el conjunt lleidatà els necessitarà per competir partits que sí que estiguin al seu abast. El d’ahir no n’era un.