Contra 6, impossible: La nefasta actuació arbitral priva l’Hiopos Lleida de guanyar en un final polèmic contra el Joventut

L’Hiopos Lleida no va poder trencar la ratxa de derrotes en un partit en el qual va fer prou mèrits per guanyar, aixecant un desavantatge molt advers (17 punts) a partir de la desqualificació de Gerard Encuentra per dos tècniques. Però els àrbitres es van encarregar d’impedir-ho amb una actuació nefasta, sobretot en els últims segons, quan no van assenyalar dos clares faltes del Joventut, que va acabar imposant-se gràcies a la qualitat de Hunt (86-88). Els de bordeus, que van tornar a mostrar les seues dos cares, es van reconciliar amb l’afició malgrat encadenar la sisena derrota per segona vegada aquesta temporada.

Sabedor que ahir era un partit més que crucial, Encuentra va sortir amb tot i va posar de sortida tres dels jugadors que arrossegaven molèsties, Diagne, que no va poder jugar a Madrid, Batemon i Dani Garcia, ahir per primera vegada de titular, amb Adrià Rodríguez, l’últim fitxatge, fora de la convocatòria sense haver-se entrenat gairebé des que va arribar.

La posada en escena no va ser dolenta, però ja des de l’inici es va veure temorós l’equip, molt pressionat per la situació classificatòria i pel fet de passar un examen davant del seu públic, que de nou va estar de 10 i va ser clau en la reacció a la segona part. El duel es va mantenir igualat fins l’equador del primer quart (11-11). A partir d’allà, el Joventut, que sabia molt bé a què jugava, va posar la directa i en tot just cinc minuts va dinamitar el partit amb un parcial de 4-16 que li va donar una renda de 12 punts al final del període (15-27). L’Hiopos patia per anotar, errant cistelles molt franques sota del cèrcol i baixant lent al balanç defensiu, cosa que permetia a la Penya castigar el cèrcol amb rapidesa i solvència, amb Birgander fent de Tomic en la seua absència i Hanga metrallant des dels 6,75. El quadre d’Encuentra, que ja havia rebut una tècnica per protestar una doble falta sobre Golomán, va millorar prestacions a l’inici del segon període, però de nou errors clamorosos, com una safata de Dani Garcia sol sota cistella, van donar peu a un triple de Parker per tornar la renda de dotze (20-32) i obligar el tècnic a parar el partit.

Va entrar en acció Ricky Rubio i el Joventut va desarborar l’Hiopos. El del Masnou va moure l’equip al seu aire i, a sobre, va anotar amb suma facilitat. Va firmar deu punts seguits, inclosos dos triples, que van situar el desavantatge en els 17 punts (25-42), la màxima de tot el partit. Els lleidatans no tenien encert, però van aconseguir frenar la sagnia i arribar mig vius al descans (42-51). Això sí, sense Encuentra, que poc abans havia vist la segona tècnica i se’n va haver d’anar als vestidors. Aquesta acció, com havia passat en altres ocasions, va esperonar l’equip, que va sortir a la segona meitat amb una cara molt diferent. També va canviar l’arbitratge, que va ser més neutral, tot i que va durar poc.

L’Hiopos va exhibir tot el seu potencial en un tercer quart de manual. Dani Miret va haver de parar el partit abans de transcórrer els primers tres minuts perquè el desavantatge s’havia reduït a només un punt (52-53), després d’un parcial de sortida de 10-2. Els lleidatans estaven en ratxa i la sagnia va continuar amb un altre parcial de 14-4 que va elevar la renda fins els 9 punts. L’Hiopos havia capgirat el partit, passant de perdre de 9 a guanyar per 10 al final del període (71-61), després d’un global de 29-10. Veure-ho per creure-ho. L’Hiopos portava 36 rebots, la meitat ofensius, per 21 del rival, que ja doblava en valoració. Però quedava encara un quart i el Joventut no havia dit l’última paraula. Els de bordeus no només van aguantar sinó que van abastar una màxima renda de 13 punts (81-68) a sis minuts del final. Tot semblava que la victòria, la novena del curs, no es podia escapar, però Hunt i diverses decisions arbitrals ho van evitar. Jordi Ribas va haver de demanar dos temps perquè el Joventut estava en mode remuntada, però de res no va servir. L’equip no va saber jugar els minuts calents, es va precipitar en ocasions i l’aparició de Hunt, amb onze punts al tram final, va ser decisiva. A falta de minut i mig i amb 86-84, els àrbitres no van voler veure dos faltes sobre Walden i Golomán i, com a cirereta a la funesta actuació, van xiular tècnica a Ribas (la quarta del partit). El tir lliure posterior de Hakanson i un triple de Hunt van fer la resta (86-88). Encara faltaven 21 segons i Batemon se la va jugar per guanyar, però no va prendre la millor decisió i ni tan sols va poder llançar, certificant una derrota molt dolorosa que converteix la visita de dissabte vinent a Granada en una final.