Final devastador

Ahir va ser d’aquells dies en què jugadors i staff de l’Atlètic Lleida van lamentar haver elegit aquest esport, haver-lo estimat i haver-li dedicat la vida sencera a un joc que els va arrabassar de la forma més cruel les mínimes esperances d’aconseguir la permanència. La d’ahir semblava l’última bala per comptar amb opcions reals de permanència, en la visita d’un València Mestalla que ocupa la plaça de play-out a vuit punts dels lleidatans, i seguirà a aquesta distància –i amb l’average guanyat– després d’empatar en el temps afegit, i de penal. Un cop dels que costa molt digerir, i que a falta de sis jornades per al final sembla definitiu, ja que, a més, deixa la permanència directa, ara marcada per l’Olot, a deu punts.

L’empat va ser encara més cruel perquè només va ser l’Atlètic Lleida qui va registrar ocasions de perill durant tot el partit, però els lleidatans no van aconseguir matar-lo i ho van pagar car. La primera va arribar aviat, al 7, amb un xut clar de Moró que es va trobar amb el porter rival, i en el rebuig, Quim Utgés va rematar forçat per sobre del travesser. El mateix Utgés va tenir dos ocasions més poc després, però es va trobar amb Jiménez en totes dos.

Després va entrar en acció Alya Camara, que al 29 va voleiar des d’una bona posició però es va tornar a trobar amb el porter rival, salvador per als valencians durant tot el partit. Tot i això, quan no era el porter visitant, era el desencert, perquè al 31, Jaume Pascual va fer la passada de la mort a Camara, però la pilota li va quedar enrere i no va poder rematar a porta buida.

L’inici del segon temps va il·luminar els de Jordi López, que van aconseguir l’1-0 al 47, amb una pilota llarga a Alya Camara, que va pugnar amb els centrals per enviar la pilota a la xarxa amb la puntera. Lluny de conservar el resultat, els lleidatans van anar a buscar el segon i gairebé el troben poc després. Al 53, Aser Palacios va posar a prova el porter amb un xut llunyà, que va acabar a córner. L’arquer che va tornar a ser clau en el córner, aturant un bon cop de cap de Daouda. I per si encara no n’hi hagués prou, un minut després la va tornar a treure una mà providencial a Palacios en un altre intent des de fora.

A mesura que avançaven els minuts i malgrat no passar conflictes, va aparèixer el rum-rum per no haver tancat el partit. De fet, l’Atlètic Lleida es va emportar un ensurt dels grossos al 87, quan Campins es va confiar dins de l’àrea i va deixar lliure Leslie, que va driblar Pau Torres però va veure com Campins esmenava el seu error prenent-li la pilota sobre la línia de gol. Encara que el futbol va decidir escriure el pitjor desenllaç per als lleidatans, que estaven a cinc punts del València Mestalla en el segon minut dels quatre de prolongació. Però llavors va arribar un córner que ningú no va poder rematar, la pilota va impactar al braç d’Igor Irazu i el col·legiat, a instàncies del seu assistent, va assenyalar un penal que Mario va convertir enganyant Pau Torres i sentenciant, tant en la moral com en la classificació, els lleidatans.