Berni Álvarez, conseller d’Esports: «S’ha de ser contundent»

Els incidents recents a l’Espanya-Egipte amb càntics racistes a Cornellà-el Prat i, si parlem en àmbit local, episodis de violència en el futbol de Lleida, generen una gran preocupació social. Vostè va afirmar que això havia de ser un “punt d’inflexió”. Quines mesures sancionadores concretes està impulsant el seu departament per erradicar aquestes conductes?

És evident que hem arribat a un moment crític en què la violència i el racisme en l’esport han de ser abordats amb serietat. Per a mi hi ha dos coses diferents. Sempre hi ha hagut certa hostilitat en el futbol: tensió contra l’àrbitre, el rival o entre aficions. Això no és nou. Però el que ha ocorregut recentment és diferent, perquè el missatge ja no té a veure amb el joc, sinó que va més enllà, és un missatge polititzat. Això és el que marca el punt d’inflexió. Aquell dia, per exemple, veus que en un partit amistós es crida “musulmà qui no boti”, “Puigdemont a la presó” o càntics contra Pedro Sánchez que no tenien res a veure amb el partit, t’adones que el que està passant és molt greu. Davant d’això, vaig demanar en el descans activar els protocols amb missatges per megafonia i videomarcador recordant que aquests comportaments estan prohibits. Només amb això ja es va notar un canvi a la segona part.

A partir d’aquí, cal ser contundents. Per això, considerem que és fonamental que les federacions siguin contundents en l’aplicació de sancions. Estem treballant en protocols específics que permetin actuar de manera ràpida i efectiva davant de qualsevol acte de violència o discurs d’odi. Això inclou la possibilitat d’excloure individus dels camps de futbol. I també és clau que la gent no tingui por de denunciar, encara que sigui algú del seu propi equip. No denunciar és anar contra el teu propi club.

Creu que les federacions han d’endurir les sancions, fins i tot en el futbol territorial?

Sí, han de ser contundents. És una cosa que ja els hem traslladat. Entenc la dificultat, perquè parlem de clubs modestos amb pocs recursos, però no podem escudar-nos en això. Cal treballar per millorar l’ecosistema i, alhora, actuar quan hi ha comportaments greus. També cal canviar mentalitats. De vegades es protegeix grups que animen molt, encara que tinguin comportaments inadequats. Però això és un error, perquè a la llarga perjudica el club.

Al nou conveni amb La Liga vostè parlava de “càrrega d’odi” fins i tot en partits de nens. Es planteja retirar subvencions a clubs que no compleixin estàndards de civisme?

Retirar subvencions completament no és realista, perquè podries fer desaparèixer clubs i carregar-te tot l’esport territorial. Però sí que podem condicionar els ajuts. De fet, aquest any ja hem incorporat criteris relacionats amb el comportament.

Les sancions o discursos d’odi penalitzen en la puntuació i, per tant, si els clubs no compleixen aquests estàndards mínims de civisme, això afectarà la quantitat de diners que podran rebre.

Els tècnics ja estan treballant a implementar aquests barems de civisme. Creiem que és fonamental que tots els actors en l’esport, des dels aficionats fins als directius, actuïn de forma responsable. Soc conscient que suposa un canvi mental que costa i que això no ho canviarem en un dia, ni en una setmana, però hem de continuar fent passos endavant. Això ho tinc claríssim.

Com es pot actuar en camps de clubs petits on el control és més difícil?

És complicat perquè hi ha molts camps i el territori és ampli. Però la federació ha de tenir el màxim de control possible i actuar quan passen coses. I els clubs han d’implicar-se: no poden protegir qui genera violència o discurs d’odi, encara que sigui algú molt implicat. A més, estem treballant en conscienciació: campanyes, accions en pavellons, eines perquè la gent entengui que animar no significa faltar al respecte.

Catalunya té un pla estratègic per a l’esport femení 2024-2030. Per què, malgrat això, continua existint una bretxa d’inversió tan important?

La inversió pública en l’esport femení és ambiciosa, amb més de 23 milions d’euros destinats fins al 2030. No obstant, el veritable desafiament rau a atreure inversió privada. Cal consolidar projectes i fer-los atractius per a les empreses. També és important augmentar la presència femenina en òrgans de gestió.

Per exemple, volem modificar el decret perquè les presidències de federacions puguin ser professionals i remunerades. Això pot facilitar que més dones facin el pas i, amb això, augmentar l’aposta per l’esport femení. Necessitem, a més, crear un ecosistema en el qual tant els clubs com les federacions treballin de manera conjunta per tancar aquesta bretxa d’inversió.

Parlem, si li sembla, d’esport escolar. Quin paper estratègic té en les polítiques actuals i per què és clau en el desenvolupament de nens i joves?

L’esport escolar és fonamental per al desenvolupament integral dels nens i joves. Volem que els nens tinguin l’oportunitat d’experimentar diferents esports fins als 10 o 11 anys abans de prendre la decisió d’especialitzar-se. Aquesta experiència els permetrà conèixer les seues preferències i habilitats.

Encoratjar els nens a participar en múltiples activitats esportives no només promou una relació saludable amb l’esport, sinó que també redueix el risc d’abandó en l’adolescència. L’esport escolar ha de ser un espai de gaudi i aprenentatge, no només de competència.

Com valora la tasca dels Consells Esportius gestionant l’esport escolar i contribuint a la cohesió social. Considera que disposen de prou suport institucional?

Són clau per a aquest model. Permeten que l’esport arribi a més gent i tenen un paper important en l’educació en valors i la cohesió social. La seua tasca és incalculable, i estem compromesos a assegurar que comptin amb el suport necessari, tant en recursos com en visibilitat.

És important que continuïn tenint un paper actiu i que puguin implementar els seus programes de manera efectiva. Estem treballant en iniciatives que reforcin la seua capacitat per arribar a més joves i fomentar la inclusió a través de l’esport.

Quins són els principals reptes de l’esport escolar, com l’abandó en l’adolescència, i quines mesures planteja per garantir la igualtat d’accés i fer-lo més atractiu?

Sí, un dels principals reptes de l’esport escolar és l’abandó, que és especialment notable en l’adolescència, i més encara entre les noies. Per abordar aquest problema, és crucial que l’esport escolar continuï sent un espai atractiu i accessible. Volem promoure la idea que l’activitat esportiva no només és una via cap a la competició, sinó una manera de disfrutar, aprendre i desenvolupar-se.

A més, és necessari involucrar les famílies en aquesta visió, educant-les sobre la importància que els nens i joves mantinguin una connexió positiva amb l’esport al llarg de la seua vida. Es tracta de canviar l’enfocament. L’esport no pot ser només guanyar. I cal treballar amb les famílies, perquè moltes vegades generen una pressió excessiva.

Estem impulsant iniciatives on el comportament també compta, no només el resultat. I en el cas de les noies, treballem per facilitar la compatibilitat entre esport i estudis, amb models de carrera dual per evitar l’abandó en aquestes edats adolescents.

D’altra banda, Lleida ha denunciat històricament la falta d’inversions esportives pel que fa al territori. Quins compromisos concrets, amb calendari, pot garantir?

La Generalitat aportarà 1.250.000 euros a la ciutat, quantitat que l’ajuntament ha d’igualar obligatòriament per accedir a l’ajuda. L’alcalde em va explicar que els ve molt bé aquest milió i escaig per fer més coses. Això inclou millores en instal·lacions existents i la creació de noves. Amb aquesta inversió de més de 5 milions d’euros que es vol fer, Lleida serà una ciutat amb uns espais esportius ambiciosos. Hem impulsat un pla de xoc per millorar instal·lacions a tot Catalunya.

Venim de més de vint anys sense grans inversions. Volem actuar en aspectes com ara manteniment, accessibilitat o millora d’equipaments. També hem augmentat les subvencions a clubs i federacions, amb l’objectiu d’enfortir el teixit esportiu.

En general, quin és el gran repte de futur de l’esport català ara mateix?

El gran repte és millorar l’ecosistema. No hi pot haver tanta dependència del finançament públic. Cal implicar més el sector privat, estem treballant en reformes per facilitar el mecenatge i ajudar els clubs a generar recursos propis. Alhora, hem de continuar treballant en valors, en l’educació i a garantir que l’esport sigui un espai segur, inclusiu i positiu per a tothom.

Es valora des del Govern de la Generalitat reprendre el projecte d’uns Jocs Olímpics d’Hivern, sobretot després de l’èxit del gironí Oriol Cardona en els recents de Milà-Cortina d’Ampezzo en els quals va aconseguir un or i un bronze?

Pensar en una candidatura olímpica avui dia com a tal, doncs no. Però si es crea un ecosistema esportiu sòlid en muntanya, amb espais segurs i mediambientalment sostenibles, no sé què pot passar.