Del Lleida CF al Calaveres: Rescata un nom històric d’una entitat pionera

La imatge de Marc Torres, adjunt a la presidència del Lleida CF, entregant divendres les claus del Camp d’Esports a la Paeria va simbolitzar el punt final d’una etapa. Tanmateix, de la tristesa s’ha passat a l’esperança amb l’acabat de constituir Lleida Calaveres Club de Futbol, sorgit d’una iniciativa impulsada per penyes, abonats i aficionats que aspiren a preservar el llegat futbolístic de la ciutat. En un comunicat difós el mateix divendres, la nova entitat va manifestar la seua voluntat de convertir-se en l’hereu emocional, social i identitari de la UE Lleida, el Lleida Esportiu i el Lleida CF.

Però el naixement del nou club no només mira al passat recent. També enfonsa les seues arrels en els orígens més remots del futbol lleidatà, començant pel nom triat. Abans de la Guerra Civil, quan encara no existia la Unió Esportiva Lleida, la ciutat comptava amb dos equips: el Lleida Sport Club i el Calaveres. Fundat el 1924 com a Agrupació Esportiva Lleida Calaveres, el club estava vinculat al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). Era una entitat de clara vocació reformadora i nacional catalana, que jugava els seus partits en un camp de futbol que hi havia a Camp de Mart, al peu de la Seu Vella. Els jugadors lluïen un uniforme tan singular com la seua denominació: samarreta, pantalons i mitges negres, amb coll i punys blancs, mentre que una calavera amb dos tíbies creuades figurava al pit com a escut.

Victòria històrica amb el Betis

Els Calaveres van arribar a protagonitzar un episodi memorable, com la històrica victòria per 2-1 sobre el Real Betis Balompié durant la festa major l’11 de maig del 1935, precisament l’any en què el conjunt andalús es va proclamar campió de Lliga.

Després de la Guerra Civil, antics futbolistes del Calaveres i del Lleida Sport Club van impulsar la recuperació del futbol a la ciutat. El 20 d’octubre del 1939 es va remetre a la Federació Catalana el reglament del nou Lérida Balompié AEM, fruit de la fusió d’ambdós entitats. Aquella unió acabaria convertint-se en l’embrió de la futura Unión Deportiva Lérida, rebatejada com la UE Lleida el 1978 quan va finalitzar la transició després de la mort tres anys abans del dictador Francisco Franco. Per això, molts historiadors consideren el Calaveres un dels antecedents directes del club que durant dècades va representar la ciutat. Una connexió històrica que explica l’elecció del nom del nou projecte.

Antoni Creus ‘Pacheco’

A més, el Calaveres està lligat a una de les figures més estimades de la iconografia del Camp d’Esports: Antoni Creus Vila, popularment conegut com a Pacheco. Futbolista del Calaveres abans de la guerra (va ser un dels herois de la victòria davant del Betis), va combatre en la batalla de l’Ebre i va resultar ferit, circumstància que va posar fi a la seua carrera com a jugador. Tanmateix, va dedicar tota la seua vida al futbol i es va convertir en l’històric massatgista de la UD Lérida i de la UE Lleida des del 1941 fins a la seua mort el 1982.

Una nova esperança

El seu llegat segueix present a la placa situada a la façana de tribuna, al carrer que porta el seu nom a Balàfia i en un torneig que el recordava. Ara, un segle després de la fundació d’aquell equip de samarreta negra i calavera al pit, el nom dels Calaveres torna a ressonar a Lleida. Per a molts aficionats, especialment els més joves, no representa només una mirada nostàlgica al passat, sinó també el punt de partida d’una nova esperança per al futbol de la ciutat.