Maria Porta: “Vull aprendre a viure sense l’hoquei”

Maria Porta és història de l’hoquei català. Als seus 29 anys, la lleidatana ha decidit posar punt final a una trajectòria de 23 anys al CP Vila-sana i ho va fer amb la consecució de la primera OK Lliga al superar el Fraga per 3-1 en el segon partit de la final. El duel, carregat de simbolisme i emotivitat, va ser el colofó d’una carrera impecable i el tancament d’una vida sencera vinculada a l’hoquei i al club del Pla d’Urgell. “A partir d’avui, seré una aficionada més. Vull aprendre a viure sense l’hoquei”, va apuntar a SEGRE la capitana del Vila-sana.

Maria va ser una d’aquelles nenes que el 2003 van començar a patinar, més per casualitat que per convicció, a la localitat lleidatana. La seua vida, igual que la de la seua germana Victòria, jugadora del primer equip, i el seu pare, Ramon, president del club, ha estat estretament vinculada amb el club groc. És la seua segona casa. “El Vila-sana és on vaig començar a patinar quan era una nena. Aquí m’he format com a jugadora i, sobretot, com a persona. Per això, he gaudit molt del camí, tant en la meua etapa de formació com en la de competir”, va remarcar. Així mateix, va posar de relleu el treball d’un club únic que no ha deixat de lluitar fins a aconseguir els seus objectius. “El que té aquest equip no s’ensenya enlloc: la seua voluntat de seguir intentant-ho i voler sempre més”, va remarcar.

Després de 23 anys d’enfundar-se per primera vegada els patins, ara haurà de penjar-los. Ho farà, tanmateix, després d’aixecar cinc títols –OK Lliga, Mundial, dos Copes i una Supercopa– i consagrar-se com a filla predilecta del seu poble. Les memòries i històries s’expliquen per dotzenes. Tot i així, si hagués de quedar-se amb tres serien “l’ascens a l’OK Lliga el 2017; la Supercopa el 2024, que va ser el primer títol; i el Mundial, que és el campionat més important”, va explicar Porta.

Tot el camí va arribar a la fi diumenge passat. Porta va aixecar el seu cinquè títol i el va dedicar, emocionada, a l’afició. Va ser, segons la capitana, “un premi” després d’un curs “excepcional” i, encara que sempre li quedarà l’espina de la Champions, va remarcar que “estic molt contenta de tancar així la meua carrera i poder fer-ho amb la gent que estimo”.