MUNDIAL
La selecció passa a semifinals!
Mikel Merino, com ja va passar a quarts davant de Portugal, torna a rescatar Espanya contra una Bèlgica que va trencar la imbatibilitat d’Unai Simón al Mundial. La selecció és a les portes de la final per segona vegada i es mesurarà dimarts a França

Mikel Merino celebra eufòric el seu decisiu gol amb diversos companys de la banqueta. - EUROPA PRESS
Espanya ja es troba entre els quatre millors del Mundial. La selecció de Luis de la Fuente es va classificar ahir per a les semifinals per segona vegada en la seua història gràcies a un agònic triomf davant de Bèlgica (2-1), resolt una altra vegada per l’home dels gols decisius. Mikel Merino, com ja va fer als quarts de l’Eurocopa 2024 i als vuitens d’aquest Mundial, va sortir des de la banqueta per marcar al minut 88 i confirmar que s’ha convertit en l’especialista d’aquesta selecció per enderrocar murs quan el temps s’esgota. El guió es va tornar a repetir. Espanya va dominar durant molts trams, va trobar dificultats per traduir aquest control en ocasions clares i, quan el partit semblava encaminat a una pròrroga, va aparèixer Merino. El pròxim rival a la recerca de la final serà ara França dimarts vinent (21.00).
La primera part va estar marcada pel respecte entre tots dos equips. Espanya va monopolitzar la possessió, tot i que sense gaire profunditat, i amb prou feines va generar un parell de xuts que van trobar la resposta de Nathan Ngoy. Bèlgica, més prudent que Portugal als vuitens, va provar de tancar espais i esperar alguna transició liderada per Doku.
Després de la pausa d’hidratació va arribar el moment que va canviar el partit. Lamine Yamal va atreure l’atenció de Doku i De Cuyper abans de filtrar una magnífica pilota per a la incorporació de Pedro Porro. El lateral va posar la passada darrere cap a Dani Olmo, la rematada del qual va rebutjar Thibaut Courtois, però la bimba va caure en Fabián Ruiz, que no va perdonar per establir l’1-0.
Espanya semblava tenir el partit sota control, tot i que aquesta sensació va acabar sent enganyosa. El conjunt espanyol va abaixar lleugerament la intensitat i Bèlgica va trobar l’escenari que buscava. D’una acció ofensiva espanyola frustrada després d’un intent de taló de Mikel Oyarzabal va nàixer la resposta belga. Timothy Castagne va guanyar profunditat per la dreta i va posar una centrada precisa que Charles De Ketelaere va rematar anticipant-se a Pau Cubarsí per batre Unai Simón. Era el primer gol que rebia el porter espanyol en un Mundial des de l’anotat per Ao Tanaka a Qatar 2022 i posava fi a una impressionant ratxa de 649 minuts d’imbatibilitat.
L’empat va canviar per complet el panorama. Espanya va haver d’afrontar per primera vegada en aquest Mundial un marcador advers des del punt de vista emocional, amb un rival reforçat pel gol i disposat a discutir-li el control del partit. Bèlgica fins i tot va fer la sensació de sentir-se més còmoda en aquest intercanvi de cops que no pas els espanyols.
Luis de la Fuente va reaccionar ràpid. Al minut 55 va fer entrar Pedri i Ferran Torres a la recerca de més dinamisme en atac. Tanmateix, el partit continuava sense trobar un amo clar i el pas dels minuts feia créixer la sensació que el duel necessitaria mitja hora més per resoldre’s. L’altre moment decisiu va arribar al minut 71, quan Thibaut Courtois va haver d’abandonar el terreny de joc per unes molèsties a la cuixa esquerra. Al seu lloc va entrar Senne Lammens, debutant en el torneig i protagonista involuntari del desenllaç.
Espanya no trobava la brillantor mostrada davant de Portugal, però va mantenir la fe fins al final. Al minut 86, Luis de la Fuente va recórrer una vegada més a Mikel Merino. Tot just dos minuts després va arribar el desenllaç. Un xut llunyà de Pau Cubarsí va ser mal rebutjat per Lammens dins de l’àrea i el centrecampista de l’Arsenal va aparèixer amb l’instint d’un davanter per empènyer la pilota a la xarxa i desencadenar l’eufòria espanyola. Una altra vegada Merino. Una altra vegada un rescat quan el rellotge agonitzava. El centrecampista va confirmar que el seu olfacte en les grans cites s’ha convertit en un recurs imprescindible per a Espanya, que supera per fi l’històric mur de quarts de final i torna a unes semifinals mundialistes 16 anys després amb el somni intacte de conquerir la segona estrella. L’equip espanyol continua avançant, aquesta vegada amb sofriment, però també amb convicció i gana de títol.