SEGRE

MUNDIAL

A la segona final!

Espanya amarga la festa nacional a França en un partidàs i diumenge buscarà el segon títol mundial de la seua història setze anys després. Mikel Oyarzabal, de penal forçat per Lamine Yamal, i Pedro Porro van sentenciar un quadre gal sense brillantor

Aquesta puntada de Lucas Digne sobre Lamine Yamal va acabar en penal i va marcar el partit. - EUROPA PRESS

Aquesta puntada de Lucas Digne sobre Lamine Yamal va acabar en penal i va marcar el partit. - EUROPA PRESS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Amb una gran exhibició col·lectiva i els gols de Mikel Oyarzabal, de penal en el primer temps forçat per Lamine Yamal, i de Pedro Porro després del descans (0-2), la selecció espanyola va amargar la festa nacional a França i es va classificar per a la segona final del Mundial de la seua història. Espanya ja pot dir que compta amb una altra generació daurada, la que assoleix la segona final d’una Copa del Món coronada com a campiona d’Europa, que no va necessitar ni el millor Lamine Yamal, perquè la resta dels seus companys van jugar a gran nivell. Observats des de la grada per Iker Casillas, Carles Puyol, Sergio Ramos i Xavi Hernández, la generació que va coronar Espanya a Sud-àfrica, el conjunt de Luis de la Fuente va firmar una actuació per a la història. Potser no la més brillant, però sí la més efectiva, per deixar a la cuneta el conjunt que més havia espantat en el campionat. Mèrit d’un grup de jugadors que sempre han cregut en les seues possibilitats, recolzats en l’arrogància dels més joves –als quals no va importar declarar-se favorits– i la lliçó tàctica d’un entrenador, Luis de la Fuente, que va trampejar el temporal quan va haver d’adaptar l’equip a les condicions físiques dels convocats i no li va tremolar el pols per prendre decisions difícils, com deixar en dos ocasions consecutives Pedri a la banqueta. Espanya ha estat un equip a l’alça durant el torneig i ha arribat al moment decisiu amb una idea clara: com anul·lar l’immens repertori ofensiu de la selecció francesa.

Perquè, convertits en un clàssic per aquesta generació de jugadors, que ja s’han enfrontat en la penúltima ronda de les tres màximes competicions, els França-Espanya s’han convertit en un joc d’errors, que premia el que menys en comet. I el primer el va cometre el conjunt de Didier Deschamps als 20 minuts, en la primera irrupció transcendent de Lamine Yamal. Va dir l’estrella del Barça que era el seu moment i el va complir. Fins aleshores, amb prou feines havia entrat en joc, però va llegir perfectament una pilota a l’àrea, que va agafar mal perfilat Lucas Digne, se li va anticipar amb el cos i el defensa el va colpejar a la cama. Penal clar que no va fallar Mikel Oyarzabal, com gairebé sempre, per anotar el seu cinquè gol en el torneig (m.22).

Amb una millor ocupació del camp, ajuts solidaris i determinació en les disputes, la Roja va acabar desactivant una selecció francesa irreconeixible en el primer temps, que va perdre per lesió William Saliba i que no va disparar més que, alt, per mitjà de Bradley Barcola, i a què un oportú tall de Dayot Upamecano va lliurar del segon gol en una gran jugada de Lamine i Dani Olmo, que no va poder rematar amb claredat Fabián Ruiz, que ahir va repetir titularitat en detriment de Pedri.

No va aparèixer Michael Olise, tot just Ousmane Dembélé i gairebé no va poder córrer Mbappé, al qual Unai Simón, molt atent fora de l’àrea, li va treure una pilota a l’esquena de la saga. El descans tampoc va reactivar França, ni tampoc l’entrada de Manu Koné, amb la intenció de tenir més la pilota, ni el canvi de Barcola, pràcticament inèdit, per Desiré Doué. Al contrari, una nova desatenció defensiva va permetre a Pedro Porro plantar-se sol davant de Maignan, en una altra magnífica paret de Dani Olmo, i posar una distància, abans de l’hora de joc, ja gairebé insalvable, sobretot per sensacions.

França no va tenir pla ni urpa per forçar la remuntada i, encara que va entrar més en joc Mbappé, fruit del replegament espanyol, mai va fer la sensació d’ajustar el resultat, ni quan una mala sortida d’Unai Simon va deixar Doué amb la pilota i la meta desguarnida. El davanter del PSG la va llançar al cos del porter en el seu replegament. No va deixar que passés gaire més la selecció espanyola. De la Fuente va anar premiant la seua plantilla, va donar entrada a Ferran Torres, Mikel Merino, Pedri, Nico i Llorente, aquest últim per un ranc Pedro Porro, i tots van poder tenir minuts per celebrar sobre el camp una classificació històrica entre olés de la grada, per aigualir la festa nacional a França i acabar de frustrar un Mbappé que fins i tot va deixar un lleig cop de colze a Unai que li va costar la targeta groga.

Espanya és finalista i esperarà rival entre Anglaterra i Argentina, que es mesuren aquesta nit, reforçada pel seu joc col·lectiu, el mateix que va anul·lar les individualitats franceses i que, diumenge, al Metlife Stadium, espera cosir-se al pit una segona estrella.

“Aquests jugadors s’ho mereixen tot, veure’ls jugar és un espectacle”

Luis de la Fuente, seleccionador espanyol, va reconèixer després del partit que “és difícil descriure ara el que un sent. Entenc que deu ser una cosa semblant a la felicitat. Orgull que reitero de dirigir un grup de jugadors tan excepcional com aquest. Encara ens queda un pas més. Intentarem aconseguir-ho”. Va reconèixer que “ens enfrontàvem a una de les millors seleccions del món, però al davant tenien el millor equip del món. És diferent, això és un plus. Aquests jugadors s’ho mereixen tot. Veure’ls jugar avui ha estat un espectacle”.

“Ni en els meus millors somnis, estic molt feliç”

Pedro Porro, autor del 0-2 i elegit el millor del partit, va dir que “és un somni fet realitat. La veritat, que ni en els meus millors somnis. Molt feliç per l’actitud de l’equip des del principi fins al final. Hem fet un gran partit, hem fet tot el que havíem de fer per poder passar”.

Retreuen a Rajoy no demanar disculpes

La ministra portaveu, Elma Saiz, va dir ahir davant de la final que està estranyada que “a hores d’ara”, després de “l’enrenou i la condemna” a Espanya i França, l’excap del Govern espanyol Mariano Rajoy “encara no hagi demanat disculpes” per les seues “paraules racistes, irresponsables i impròpies d’un expresident”.

Una segona semifinal carregada d’història

La segona semifinal que avui (21.00 hores) disputaran Anglaterra i Argentina representa un duel carregat d’història dins i fora del camp, amb antecedents que es remunten a la mà de Déu del 1986, poc després de la guerra de les Malvines, i a un tens xoc el 1966, que va acabar amb victòria per 1-0 dels anglesos per passar a semifinals del Mundial que acabarien guanyant.
tracking