MUNDIAL
Bicampions!!!
El blaugrana Ferran Torres, amb un gol al segon temps de la pròrroga, emula Iniesta i dona el segon títol mundial de la història a Espanya 16 anys després. La Roja va rematar 20 vegades i li van anul·lar dos gols davant d’una Argentina decebedora

Moment en què Ferran Torres remata una deixada de Nico Williams que va significar el títol per a Espanya a la pròrroga. - EFE
Ferran Torres, amb el seu gol en el minut 106 de la pròrroga de la final davant d’Argentina, va emular Andrés Iniesta a Sud-àfrica 2010 per guiar Espanya a la seua segona estrella de campiona del món, en un partit en el qual els de Luis de la Fuente van dominar i van imposar la fortalesa defensiva davant d’un quadre albiceleste que es va oblidar de jugar a futbol i va acabar atropellat futbolísticament. Setze anys han hagut de passar perquè la millor generació de futbolistes espanyols tingui successors. Els Xavi, Iniesta, Busquets, Ramos, Puyol, Villa o Fernando Torres ara són Lamine Yamal, Rodri, Oyarzabal, Fabián Ruiz o Pedri. Un equip que, sota la batuta de Luis de la Fuente, ha brodat el futbol i una estrella més al seu pit en territori americà.
En un tensa final, amb massa contacte permès per l’àrbitre, Espanya va proposar i Argentina va provar de sobreviure, sobretot en un segon temps en el qual el conjunt de Luis de la Fuente va ser molt superior i l’Albiceleste amb prou feines va abandonar el seu costat del camp, amb Messi com a espectador. Va merèixer més la Roja abans de la pròrroga. Va acumular fins a 13 trets per un del rival abans del temps extra (22 en total) i es va topar amb un espectacular Emiliano Martínez, imponent per mantenir a la superfície els de Scaloni. I són ja 39 els partits oficials que acumula el combinat espanyol sense perdre, en els quals ha afegit un Mundial, una Eurocopa i una Lliga de Nacions al seu palmarès. La victòria d’Espanya també suposava el final a una era d’hegemonia albiceleste, amb Leo Messi al capdavant que no va poder revalidar el títol aconseguit a Qatar i va acabar la final plorant.
El matx va arrancar amb Argentina intentant arrabassar el domini a Espanya, però la primera clara per a la Roja arribaria abans del minut 5. Una bona combinació va acabar amb Lamine en una posició franca per fer el primer. Tanmateix, entre Lisandro i el Dibu van evitar el gol. Una jugada que va despertar els de Luis de la Fuente, que començaven a fer-se amos del joc. Espanya seguia dominant, però sense profunditat. Les úniques dos oportunitats abans del descans van arribar en sengles rematades llunyanes d’Oyarzabal i Cucurella, la primera aturada pel Dibu i la segona lleugerament creuada. Després del pas pels vestidors, que va ser més llarg de l’habitual a causa del xou del descans, Espanya va seguir dominant, però sense crear gaire perill, mentre Argentina continuava sense inquietar el més mínim. L’entrada de Pedri, Ferran Torres, Merino i Nico Williams va activar l’equip i Pau Cubarsí, amb un tret llunyà, Laporte, amb un cop de cap, i Ferran Torres, van vorejar el gol. Poc abans d’arribar-se a la pròrroga, la situació es va posar més de cara amb l’expulsió per doble groga d’Enzo Fernández per una dura entrada sobre Cubarsí.
El temps extra seria una continuació del domini espanyol que a prop estaria d’avançar-se amb una rematada de cap de Nico Williams, salvat pel Dibu amb una altra magnífica parada. I uns minuts més tard arribaria la polèmica. Pedri trobava Merino a l’interior de l’àrea i el rebuig de la seua rematada l’enviava Nico al fons de la xarxa, però Vincic va decretar una més que dubtosa falta de Merino sobre Otamendi. Decisió que el VAR va donar per bona. Però l’èxtasi i la recompensa al que estava ocorrent sobre la gespa arribaria a l’arrancada de la segona part de la pròrroga. Lamine va posar una centrada al segon pal per a Nico Williams, que la va deixar amb el cap perquè Ferran Torres es disfressés d’Iniesta amb un cop amb l’esquerra que es colava al fons de la xarxa en el minut 106. Un gol per a la història.
La campiona del món estava claudicant a falta de poc més de deu minuts per al final, minuts que podrien haver estat menys eterns per a l’afició espanyola si Ferran Torres no s’hagués avançat uns centímetres en una contra que va acabar amb el valencià batent, de nou, el Dibu. El sofriment arribaria en forma de pilotes aturades argentines servides per Messi, una de rematada fora en una posició franca per Simeone. Els segons van anar caient a poc a poc fins a arribar al 124 de joc, en el qual la festa espanyola va explotar al MetLife Stadium. Sí, el somni americà d’aixecar la Copa del Món s’havia fet realitat.