Maternitat, l’altre desafiament pendent de l’esport d’elit femení

La possibilitat de congelar els òvuls pot ampliar el marge de decisió de les esportistes d’elit sobre la maternitat, però no resol el problema de fons. És una de les conclusions del debat entre 8 esportistes lleidatanes de diferents generacions sobre la proposta de la RFEF d’assumir el cost de la vitrificació per a les seues jugadores.

Congelar els òvuls per guanyar llibertat o perquè l’esport d’elit no deixa cap altra alternativa? La pregunta genera el debat proposat per SEGRE a vuit esportistes lleidatanes de diferents generacions i disciplines arran de la proposta de la Reial Federació Espanyola de Fuutbol (RFEF) de finançar la vitrificació d’òvuls de les seues futbolistes, que va ser presentat el dia 8. Totes valoren que s’ampliïn les opcions, però coincideixen en el fet que preservar la fertilitat no pot substituir una veritable conciliació.

“Donar aquesta opció significa que poses la decisió en mans de la jugadora”, defensa l’exfutbolista Vanesa Núñez Pixu, mentre que Caterina Casasola, del Lleida Handbol, considera que ser mare “no implica haver de renunciar al que una fa”. Núria Codina, tanmateix, adverteix que “és una mesura que pot ajudar”, però “arriba tard”. I, sobretot, existeix una qüestió més profunda: si una institució ofereix una eina per retardar la maternitat, pot acabar generant precisament la pressió que pretén alleujar? Ramona Gabriel considera que sí. “Si m’estan oferint retardar-ho, deu ser que no serà ben vist que ho faci ara”, planteja la ciclista, que tem que una opció concebuda com a ajuda pugui convertir-se indirectament en una expectativa.

Núria Vilarrubla, piragüista i mare des del 2023, comparteix aquesta contradicció. “Sí i no”, respon quan se li pregunta si una mesura així permetrà decidir amb més llibertat. Pot ser alliberadora per a qui vulgui prolongar la seua carrera, explica, però també fer que qui desitja ser mare ara se senti qüestionada per no aprofitar la possibilitat d’ajornar-ho. La seua experiència personal aporta, a més, una conclusió: “Una esportista també pot escollir la maternitat i tornar a l’alt nivell en la seua carrera esportiva”.

El conflicte sorgeix perquè els anys de màxima fertilitat coincideixen moltes vegades amb el millor moment esportiu. “El moment en què som més fèrtils també podríem dir que estem en el nostre millor moment esportiu”, assenyala Victòria Porta, jugadora del Vila-sana.

Anna Fillat recorda que durant anys ser mare a l’elit equivalia a abandonar: “Normalment s’acaba la teua vida esportiva.” El temor de perdre contractes, oportunitats o un lloc a l’equip continua present. Però hi ha experiències que qüestionen aquesta incompatibilitat. “Va ser precisament la maternitat la que em va donar ales i força”, explica la ultrafondista Xus Muñoz. Per això, les vuit veus apunten cap a una solució més àmplia. Federacions i clubs han de garantir suport perquè “ser mare no és un fre. Moltes vegades és un impuls vital”, afirma Vilarrubla. 

La conclusió és que congelar òvuls amplia les possibilitats, però no garanteix per si mateix que maternitat i esport puguin conviure. El veritable avenç arribarà quan una esportista pugui decidir quan vol ser mare sense haver de calcular quant li costarà aquesta decisió. “No s’hauria d’haver d’elegir”, resumeix Casasola.

Les opinions de les esportistes lleidatanes

«Ser mare no implica haver de renunciar al que una fa»

«Donar l’opció de congelar els òvuls significa deixar decidir a la jugadora»

«Una esportista també pot escollir ser mare i tornar a l’alt nivell»

«Congelar els òvuls és una mesura que pot ajudar, però arriba tard»

«Si m’ofereixen retardar la maternitat potser no es veu bé que ho faci ara»

«Quan som més fèrtils és el nostre millor moment esportiu»

«Ser mare suposava normalment que s’acabava la teua carrera»

«Va ser precisament la maternitat la que em va donar ales i força per córrer»

El CSD destina 700.000 € perquè ser mare no freni la carrera

El Consell Superior d’Esports (CSD) acaba d’anunciar recentment que destinarà 700.000 euros a la convocatòria d’ajuts socials d’aquest 2026 dirigits a dones esportistes, tècniques, entrenadores, àrbitres i jutges, amb especial atenció a les dificultats que planteja la maternitat en l’esport d’alt nivell. La iniciat iva contempla quatre línies de suport, entre les quals la gestació segura i la reincorporació progressiva a l’entrenament i la competició, a més d’una ajuda específica per a la maternitat i una altra de destinada a facilitar la conciliació de la vida esportiva i familiar. La convocatòria, que serà publicada pròximament al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), pretén contribuir que les esportistes puguin afrontar l’embaràs i la maternitat sense que aquestes etapes suposin un fre a les seues carreres. 

La reincorporació progressiva busca facilitar el retorn a l’activitat competitiva després del part, mentre que els ajuts de conciliació van orientats a compatibilitzar les exigències de la pràctica esportiva amb les responsabilitats familiars. El programa incorpora també una quarta línia destinada a la formació esportiva. Les interessades disposaran de 10 dies hàbils, a comptar des de l’endemà a la publicació de la convocatòria al BOE, per presentar les seues sol·licituds a través de la seu electrònica del CSD. 

La mesura s’emmarca en les polítiques de suport a les dones en l’esport i arriba en un moment en què la maternitat s’ha convertit en un dels principals desafiaments per a moltes esportistes d’elit, obligades en ocasions a elegir entre prolongar la seua carrera o afrontar la maternitat.