Molt més que un muntanyenc
El Centre Excursionista de Lleida homenatja pels 80 anys Feliu Izard, un dels seus membres més polifacètics. Va ser l’impulsor de la llista dels tresmils i el creador de la Cuita el Sol
Feliu Izard avança entre un passadís d’honor amb piolets dilluns durant la festa sorpresa d’homenatge. - JM CURRIÀ
Feliu Izard Gavarró (Sabadell, 1946) ha complert 80 anys després d’una vida dedicada a recórrer, estudiar i preservar la muntanya i el territori. Esquiador, alpinista, col·leccionista i investigador, Izard va ser homenatjat aquest dilluns pel Centre Excursionista de Lleida amb una festa sorpresa a la qual van assistir 150 persones, en reconeixement a una trajectòria que va començar amb l’esquí de muntanya i va continuar amb els tresmils. El 1985 va elaborar, juntament amb altres membres del Centre Excursionista de Lleida, la primera llista de 162 cims de més de 3.000 metres i el 1996 va completar personalment el recorregut. La iniciativa va acabar convertint-se en una referència per als muntanyencs vinculats a l’entitat.
Fins i tot va impulsar una tradició singular: un piolet atribuït a Juli Soler i Santaló va quedar sota custòdia del CEL i s’entrega simbòlicament als qui completen la llista. Però potser el seu llegat més popular sigui la Cuita el Sol, carrera vertical que va crear el 2004 inspirant-se en el relat de Pep Coll sobre l’home capaç de córrer més ràpid que el sol. Izard va provar prèviament el recorregut en diferents escenaris fins a trobar la fórmula definitiva a la vall Ferrera, entre la plaça Major d’Àreu i el Monteixo. La prova va arribar a reunir 600 participants, entre els quals Kilian Jornet, que va ser tercer en la seua primera participació i posteriorment va guanyar tres edicions. “Ho vam fer deu anys, ho vam fer bé i no devíem ni un cèntim a ningú”, recorda. La carrera va continuar després sota altres responsables.
La investigació i la conservació de la memòria del territori han ocupat també bona part de la seua trajectòria. Durant la pandèmia va començar a publicar treballs a partir d’un arxiu personal construït durant dècades. Entre les seues investigacions figuren la riuada de l’any 1937, la carretera del port de la Bonaigua, el patrimoni romànic, antics telefèrics i les primeres centrals hidroelèctriques del Pallars. Part de la seua documentació ha estat cedida al Museu Hidroelèctric de Capdella. El seu arxiu reuneix fotografies, llibres, mapes i documents procedents fins i tot d’antics arxius empresarials que van anar dispersant-se amb els successius canvis de propietaris. “Hi ha molts custodis infidels que van salvar coses que les empreses volien tirar”, explicava amb un somriure. Per a Izard, la conservació d’aquest patrimoni hauria de passar per Lleida i, especialment, pel Centre Excursionista, tot i que admet que mantenir un arxiu d’aquestes dimensions requereix mitjans i personal.
Postals de l’Himàlaia
Entre les seues peces més preuades destaca una col·lecció de postals enviades des de camps base de l’Himàlaia i firmades pels integrants de diferents expedicions. Per a Izard, representen l’esperit d’un alpinisme que ha canviat profundament. Li hauria agradat pujar a l’Everest, malgrat que reconeix que llavors hauria necessitat convertir l’expedició pràcticament a una dedicació professional.
Amb 80 anys, Izard no pensa a jubilar-se. Ara investiga els antics telefèrics miners de la Val d’Aran, la vall de Virós i l’Arieja, localitzant pilones i estructures que encara romanen a la muntanya. “No toquem el ferro; el referenciem. És patrimoni”, reivindica. El seu objectiu és reconstruir la història d’unes instal·lacions vinculades a les antigues explotacions de plom, blenda i zinc. “Soc excursionista de la vella època, dels de saber on havien anat a parar”, conclou.
