Retorn als orígens
El grup 5 de Segona tornarà a ser íntegrament lleidatà a partir del curs que ve. Els presidents dels clubs destaquen l’impuls que pot significar, però també els seus perills

Un jugador de l’AEM disputant una pilota davant d’un de l’Agramunt en un duel de la jornada 1. - AMADO FORROLLA
El grup 5 de Segona Catalana tornarà a ser 100% lleidatà a partir de la temporada 2027-2028, després que els clubs catalans aprovessin, fa una setmana, el nou pla de competició de l’FCF. En total, un 77,22% es van mostrar a favor, entre altres punts, d’ampliar la Segona Catalana que passarà de tenir sis grups a tenir-ne vuit, fet que acaba amb una interterritorialitat que, a Lleida, es ve arrossegant des de la temporada 2024-25, quan el Cardona, de la comarca del Bages, va ingressar al grup 5, i no ha parat de créixer. Per aquest motiu, des de SEGRE, hem sondejat els presidents dels onze equips lleidatans per conèixer la seua opinió sobre la renovació.
En línies generals, els sis presidents que van respondre van veure la nova mesura com un canvi positiu per al futbol del territori. Sobretot, per l’impuls que, sobre el paper, suposaria, al permetre que més equips de Tercera podrien competir en una categoria més alta, així com també la reducció de les despeses per desplaçaments i l’augment de les taquilles. Tanmateix, no tot serà un gran benefici, ja que, com apunten alguns dels presidents, existeix la possibilitat que amb l’ascens de diversos equips de Tercera, baixi el nivell mitjà de la lliga i, al perdre la interterritorialitat, el salt entre Segona i Primera Catalana s’acusi encara més per als equips locals.
Pel que fa a l’impuls del futbol lleidatà, el president del Cervera, Imanol Marañón, va assegurar que “era la mesura que necessitava Lleida”, ja que, des que va començar la interterritorialitat, “els més perjudicats han estat els equips lleidatans”. En aquest sentit, el president del Solsona, Francesc Pujol, va emfatitzar que “tot el que sigui competir entre nosaltres ens pot ajudar. En les últimes temporades, cada vegada hi ha hagut més equips de fora i a la llarga els equips d’aquí haurien anat a menys per la seua situació geogràfica”, encara que, sobre el fet d’igualar la competició, continuarà existint una bretxa, ja que “no és el mateix fer un equip a Lleida que a Solsona”, va remarcar.
Per la seua part, el president de l’Artesa de Segre, Carles Serra, va destacar que “és una oportunitat per a equips que estan a Tercera per poder arribar a Segona”. Així mateix, el president del Térmens, Jordi Desongles, va apuntar que “competir contra províncies que et tripliquen en població et perjudica”. D’altra banda, també va destacar la importància de reduir la despesa en desplaçaments, un punt que també va ressaltar Josep Solé, president del Juneda, que va assegurar que “és un bon moviment per al futbol lleidatà, per poder tenir els camps plens i que els nostres aficionats es desplacin”, encara que va explicar que la mesura no té per què ser un impuls en si mateixa, ja que “els jugadors a Lleida seran els mateixos” i l’ascens de més equips de Tercera “podria fer baixar el nivell mitjà”, va dir. Pel que respecta als desplaçaments, no afectaran tothom igual, ja que equips com l’Artesa o el Solsona continuaran tenint viatges més llargs per la ubicació.
Per la seua part, el president del Borges, Jordi Macià, va assegurar que la reforma pot representar un impuls per al futbol de la zona en termes generals. No obstant, va destacar que “dificultaria més la presència d’equips lleidatans en categories superiors” a causa de la dificultat de pujar via play-off amb un equip de fora. Una problemàtica que està afectant Tercera i ha estat una de les causes per les quals el grup 5 s’ha interterritorialitzat. Segons Macià, tot té el seu fonament “en el futbol base”. “A Barcelona és molt potent, mentre que aquí no hi ha cap juvenil a Nacional ni Divisió d’Honor”, va concloure.