BÀSQUET
El pavelló Barris Nord es va aixecar en només quatre mesos
Celebra avui les noces de plata coincidint amb el primer partit a casa de la temporada de l'Ilerna Lleida

L’estructura de la coberta es començava a col·locar. - LLEONARD DELSHAMS

L’estructura de la coberta es començava a col·locar. - LLEONARD DELSHAMS

Aquest era l’equip que va jugar el primer partit oficial al Barris Nord. - SEGRE

El primer partit oficial al Barris Nord va tenir com a rival el Barça, que aleshores lideraven Saras Jasikevicius i Juan Carlos Navarro. L’equip d’Aíto García Renseses va vèncer, però va haver de suar (86-91). - EDGAR CAPDEVILA

Les obres van començar amb els moviments de terra.

Com s’aprecia en la imatge, presa el 16 d’agost de 2001, la zona on es va aixecar el pavelló Barris Nord a penes estava urbanitzada i només existia l’edifici de l’Escola Oficial de Idiomes, mentre que la prolongació de Baró de Maials i Prat de la Riba encara estava en una fase inicial. - SEGRE

A mes i mig de l’estrena, la coberta estava gairebé acabada. - SEGRE

Hores abans de l’inici del partit encara es feien els últims retocs. - SEGRE

La instal·lació comença a agafar forma amb els primers fonaments. - EDGAR CAPDEVILA

Visita oficial d’obres de l’aleshores alcalde Antoni Siurana. - SEGRE

Així lluïa el pavelló per dins a poc més d’un mes de l’estrena. - SEGRE

La zona d’aparcament davant el pavelló estava encara per urbanitzar. - SEGRE

Les grades ja estan instal·lades i es comença a col·locar el parquet.

La grada principal de tribuna va ser la primera a elevar-se. - LLEONARD DELSHAMS
L’ascens de Lleida a l’ACB ja va suposar una gesta a nivell esportiu, però és que el camí fins a l’estrena oficial es podria qualificar de miracle. Ser a la millor Lliga d’Europa exigia un impossible: construir un pavelló de 5.000 localitats en només 4 mesos, i aquell impossible es va acabar convertint en el Barris Nord, que avui compleix 25 anys.
El Barris Nord va nàixer amb el rellotge en contra, però es va acabar convertint en un dels grans escenaris esportius de la ciutat. La història va començar realment abans que es col·loqués la primera pedra. El Lleida Bàsquet, aleshores Caprabo Lleida, va certificar l’ascens a l’ACB el 10 de maig del 2001 guanyant el quart partit del play-off de semifinals al Nou Congost de Manresa. El vell Onze de Setembre no complia les exigències de la màxima categoria. El missatge de l’afició durant aquella temporada havia estat inequívoc: Els crits de “Volem pavelló!!!” es repetien partit rere partit. L’ascens va convertir aquella reivindicació en una urgència.
L’1 de juny del 2001 van començar les obres amb els primers moviments de terra. Des d’aquell moment, cada dia comptava. El projecte, concebut pels arquitectes Ezequiel Usón, Robert Brufau i Miquel Àngel Sala, va implicar desenes d’empreses, moltes de les quals lleidatanes, i va arrancar amb un pressupost d’uns tres milions d’euros, però va acabar superant els nou. El pavelló va anar creixent en ambició al mateix temps que avançaven les obres: estructura, coberta, graderies, pista, vestidors, accessos, instal·lacions i tots els elements necessaris per convertir-lo en un recinte preparat per a l’ACB. La carrera va acabar en 125 dies, una marca que l’ACB va qualificar llavors de rècord, si bé va donar l’ok per jugar poques hores abans d’una estrena d’altura davant de tot un Barça, al qual va estar a punt de sorprendre (86-91).