BÀSQUET
Toquen fons: L'Ilerna Lleida perd un duel d'urgència i ja és cuer amb la setena derrota
L’Ilerna perd el duel d’urgències i es queda cuer després d’encadenar la setena derrota, igualant la pitjor ratxa de la seua història. Va aixecar 15 punts, però li va faltar empenta i defensa

El Barris Nord va presentar ahir la millor entrada del curs fins ara. - JAVI ENJUANES
L’Ilerna Lleida va tocar fons ahir després de caure davant del Manresa a casa (92-98) i encadenar la setena derrota de la temporada, amb la qual cosa iguala la pitjor ratxa de la seua història i el deixa com a cuer, amb el mateix balanç que l’Andorra.
L’equip bordeus va tornar a cometre els mateixos errors de sempre, amb un primer quart nefast i un joc sense intensitat, empenta i defensa, amb més d’un jugador que ni va aparèixer, i si ho va fer, va ser per restar. Malgrat tot, va aconseguir aixecar 15 punts de desavantatge en el tercer quart liderat per McGhee i Hughes, però va acabar desesperant una afició que es va contenir al final i va ser benèvola a l’acomiadar els seus.
L’Ilerna es va tornar a marcar un primer temps per oblidar que, com de costum, va condicionar la resta del partit. Va evidenciar una vegada més les carències ja conegudes i que els rivals exploten fins a l’última gota: falta d’intensitat, nul·la solidesa defensiva i idil·lis de concentració que els contraris castiguen sense pietat.
Encara que l’inici va ser més que acceptable, arribant fins i tot a manar al lluminós en un parell d’ocasions (4-3 i 9-8), els errors van començar a ser evidents prop de l’equador del primer quart, quan el Manresa, molt més sòlid i amb contínues rotacions, una cosa que, per desgràcia, no pot fer Gerard Encuentra per l’alarmant falta d’efectius, va fer el primer cop amb un parcial de 0-9, amb dos triples de Bassas i Vila i un 2 +1 de Notae (9-17).
McGhee, que ja havia anotat un triple, va firmar el segon per tallar la ratxa, al qual el va seguir un altre de Sanz per estrènyer el marcador (16-17). Però de nou els errors, la precipitació i la mala selecció de tir va fer que els del Bages tornessin a prendre una renda de set punts (17-24), obligant Encuentra a demanar el primer temps mort. De tornada, el Manresa va recuperar els nou de renda (17-26), amb dos tirs lliures de Beaufort i, malgrat que els lleidatans es van arribar a situar a quatre (25-29), un triple sobre la botzina de final de quart de Kolenda va assestar un dur cop (25-32).
La situació encara es va posar més costa amunt a l’inici del segon període, amb els manresans establint un altre màxim avantatge, ara d’11 punts (25-36), després de dos cistelles seguides de Notae i Allen. Dani Garcia va parar el cop amb un triple, però una cistella sota el cèrcol d’Ogenda sense oposició i un triple de Vila van elevar la renda fins als 13 punts (28-41), la màxima de tot el duel. Encuentra no va tenir més remei que parar el partit i buscar algun revulsiu, i el va trobar en McGhee. Cinc punts seguits del base de Carolina del Nord van deixar la renda per sota dels deu (33-41) i van obligar Ocampo a demanar temps.
La reacció lleidatana no va tenir continuïtat, més aviat al contrari, ja que en els minuts finals del quart el Manresa va aconseguir recuperar 12 punts de renda i arribar al descans dominant per vuit (46-54) que, pel que s’estava veient, es podia considerar un mal menor. Tocava remuntar i de tornada dels vestidors la millora va ser ostensible. La remuntada havia començat i el detonant va ser Hughes, que ja en la primera part havia estat el millor ajuntament amb McGhee. El d’Ohio va firmar vuit punts seguits en l’arrancada de tercer període, amb tres triples, i va ser clau perquè l’Ilerna se situés a només tres punts (56-59, m.22).
Amb Mikel Sanz en la posició de 4 per un Ejim desaparegut, el quadre lleidatà va millorar la defensa i va aconseguir el que semblava impossible, capgirar el marcador. Aquesta vegada va ser McGhee l’executor amb cinc punts més consecutius, inclòs un triple marca de la casa, que va posar després de molts minuts l’Ilerna al davant al marcador (69-67).
Però l’alegria va durar molt poc. Després d’un triple de Notae (69-70) contestat per Paulí (71-70), un altre dels que gairebé ni van aparèixer ahir, el quadre bordeus va patir una davallada i el Manresa ho va aprofitar per distanciar-se de sis punts (71-77) després d’un parcial final de 2-10.
A l’Ilerna li tocava de nou remar a contracorrent, però després d’una mala arrancada de quart, amb cistelles de Benitez i Oriola que van elevar la renda fins als 10 punts (71-81), tot es va torçar encara més. Encuentra va parar el partit i un triple de Sanz va frenar la tendència, però allà van començar les imprecisions i els errors, alguns difícils de justificar tret que tingués el cap en un altre lloc, com una esmaixada que va fallar Perrin sol.
D’allà fins al final va ser un vull i no puc. Com de costum, Batemon va aparèixer en l’últim quart i amb tres cistelles seguides va donar certa esperança (87-92), però el Manresa, amb paciència i criteri, va saber aguantar fins al final per endur-se una victòria que li permet sortir de la zona de descens i enfonsar l’Ilerna Lleida a la cua de la classificació, sumit en una situació crítica.