Charles Forsman signa una nova novel·la sobre les lluites de l'adolescència per entendre el món

Des de la publicació de l’icònic Watchmen a mitjans dels anys vuitanta, la gran novel·la gràfica guionitzada per Alan Moore en la qual es revisa tot el món dels superherois des de la mateixa factoria DC Comics, els superpoders ja no són només energies sobrenaturals en mans de personatges compromesos amb l’execució del bé. Des d’ El Rayo Mortal de Daniel Clowes fins a Misfits de Howard Overman, són incomptables les novel·les, còmics, sèries o pel·lícules que han tractat les pulsions de l’adolescència a través de la gestió de poders que escapen a la raó. Convertida sovint en metàfora de l’energia incontrolable que caracteritza l’adolescència, la força sobrehumana amb la qual han de bregar els personatges no acostuma a dur cap llibre d’instruccions. Com tampoc el pas a la vida adulta i la pèrdua de la innocència.

Sydney és una adolescent confosa, introvertida i descol·locada que pot provocar intensos maldecaps a les persones que no li agraden. Situada a la típica petita ciutat del mig-oest nordamericà (institut massiu, equip de football, treballs precaris, fumetes inadaptats i barris residencials de classe obrera), la novel·la s’endinsa en les pors d’una adolescent incapaç de comprendre’s a ella mateixa, bloquejada en la recerca d’una sortida al món asfixiant en el qual ha de sobreviure sense saber exactament per què.

Frosman, autor que ja va portar les frustracions adolescents a The End of the Fucking World, ens presenta una noia crua que malda per sentir-se acompanyada. Una adolescent que defuig les figures adultes per buscar el pare en qualsevol que no respongui a l’estereotip previsible. Amb el dibuix simple i efectista que el caracteritza, amb un blanc i negre de línia clara i matisos austers, Frosman se centra sobretot en els personatges i les seues accions, contextualitzant-los només quan és estrictament necessari per desenvolupar l’acció. Segons anuncia la mateixa edició en portada, Netflix té previst convertir Esta mierda me supera en una sèrie de la plataforma.

CONNEXIONS PARANORMALS

> American Graffiti, de George Lucas.

El 1973, el director nord-americà signa aquesta comèdia dramàtica sobre l’adolescència amb pinzella-des autobiogràfiques. Història coral al voltant de Curt Henderson, que escura la darrera nit al poble abans d’anar-se’n a la universitat. Cotxes, amor i rock-and-roll són les excuses per retratar la joventut californiana dels anys seixanta.

> The virgin suicides, de J. Eugenides.

Considerada El vigilant en el camp de sègol dels noranta. Portada al cinema per Sofia Coppola, la histò-ria s’endinsa en la vida de la família Lisbon, dominada per la moral con-servadora de la mare. En pocs me-sos, les seues cinc filles adolescents s’acaben suïcidant davant l’estupor i fascinació dels nois del barri, que no arriben a comprendre el drama.

ESTA MIERDA ME SUPERA Guió i dibuix: Charles Forsman Traducció: Regina López Editorial: Roca Sapristi Edició original americana:Fantagraphics Books (I am not OK with this) Format: Cartoné, b/n, 160 pàgines, 15x20 cm Preu: 16 €