Depèn de la mirada

A partir d’una trama senzilla, Rochette desgrana una història en què vas trobant detalls, comentaris i mirades que el fan més profund del que aparenta.

Gaspard és un pastor solitari –la dona està malalta i el fill va morir a Mali– que odia de manera visceral els llops. És una ràbia heretada, segons ell, de fa milers d’anys. Una lluita fratricida per al control del territori entre els humans i aquestes bèsties que només pot regular una llei: la del més fort. Ambientada a les muntanyes dels Écrins, la novel·la s’endinsa en un conflicte personal que transcendeix els personatges: la lluita de l’home per dominar la vida salvatge i protegir la seua manera de viure. El desencadenant? Una lloba li mata cent-cinquanta corders i ell s’hi torna amb un tret mortal. El llop orfe, un cadell que el mateix Gaspard no vol matar perquè encara és massa jove, serà el llop blanc que arrossegarà el protagonista a l’abisme. Amb aquell caràcter rude que caracteritza la gent de muntanya, on l’estat i els seus tentacles arriben de forma precària, el Gaspard té molt interioritzada la idea que aquelles són les seues muntanyes. El conflicte latent és el mateix que es viu en molts indrets on la humanitat pressiona els depredadors que no ha pogut domesticar. Malgrat tot, l’autor és capaç de servir-nos uns personatges que són molt més complexos i contradictoris del que poden aparentar en un primer moment. Defugint els tòpics, encertant a trobar uns punts flacs i unes virtuts que poden sembrar el dubte en els lectors més predisposats a fer-se preguntes. És impossible la convivència? És comprensible el rebuig?

El dibuix de Rochette, de traç doble i brut, tendeix a defugir els paisatges bucòlics per centrar-se sobretot en els personatges, en els seus pensaments i en els seus actes. Tot i que la història hi convida, no hi ha cap imatge de pàgina sencera en tot el llibre. Les vinyetes, sovint petites o allargades, van creant sensació d’angoixa i claustrofòbia. Llop, de Rochette, és una bona descoberta del còmic francès que hem d’agrair a Símbol Editors.