Papirs

Ben pocs textos ens han arribat de l’antiguitat. Gràcies als copistes medievals als monestirs i a certs grups com l’Escola de Traductors de Toledo tenim certs textos hebreus i grecs. La tasca titànica de molts estudiosos ens ha dut els més primerencs, com l’Epopeia de Guilgameix, original en accadi traduïda al català entre altres llengües, un dels textos èpics més antics de la humanitat. La tauleta de Kish, també mesopotàmica, seria l’escrit més antic, encara no desxifrat, a cavall entre l’escriptura pictogràfica i la sil·làbica. La tasca de Champollion al s. XIX va permetre desxifrar els jeroglífics egipcis amb l’auxili de la Pedra de Rosetta. Més recentment els Manuscrits de la Mar Morta han aportat llum nova a obres tan conegudes com la Bíblia. Engrunes, tot plegat, al costat dels 700.000 volums que es calcula que va arribar a tenir la Biblioteca d’Alexandria. Tots en rotlles de papir que van perdre’s en successius incendis i saquejos abans de desaparèixer del tot al s. III de la nostra era. Recentment, però, ha sortit una rara oportunitat, potser, de recuperar alguns originals de l’antiguitat procedents d’Herculà, d’entre molts de destruïts des que el 1752 se’n van descobrir les ruïnes.

Quan l’any 79 AD el Vesuvi va entrar en erupció, Herculà va viure la mateixa sort que Pompeia: objectes i persones van quedar colgats en un mar de cendres calentes, que va congelar per a la posteritat nombrosos testimonis de la vida quotidiana. A la biblioteca d’Herculà s’hi van trobar papirs carbonitzats, però, gràcies a l’absència d’oxigen, no cremats com els d’Alexandria. Desenrotllant-los es disgregaven amb facilitat, i tot i que es van inventar mètodes per a desplegar-los i copiar-los just abans que es destruïssin, semblava impossible recuperar-ne el contingut i conservar-los alhora.

A partir de 2007 un investigador de Kentucky, Brent Seales, va començar a aplicar tècniques no destructives, com els raigs X i la tomografia computeritzada emprats en medicina. Generant imatges en 3D de les restes carbonitzades de tinta a partir de múltiples talls, i recomponent-los, es podien «desenrotllar» digitalment. Obtenien així una sopa de lletres plana que, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, acabaven reconeixent com un text. L’enginy humà, posant al nostre servei una combinació de les més avançades tècniques d’anàlisi, va obrint portes a la recuperació del passat.

Al codi QR de la imatge hi trobareu el relat fascinant, i molt didàctic i divertit, d’aquesta recuperació.