Tempus fugit

La setmana passada vaig parlar del scroll infinit, que és tant beneficiós com perjudicial. Perjudicial perquè és una eina que provoca que estiguem enganxats a la pantalla del nostre mòbil (també tauleta i ordinador). És allò que, quan ens n’adonem, ja han passat massa minuts o hores. Moltes més de les que teníem pensades dedicar-hi. Enganxats, submisos a una pantalla. I clar, això provoca que el ritme de la vida canviï, que puguem dedicar menys temps a fer les coses que volíem fer i, per tant, més estrès i ansietat. Això, en tot cas, ho hauran de ratificar psicòlegs i metges. Jo els parlo de tecnologia, i si parlem de telèfons i addiccions, els nostres aparells tenen petits programes que ens poden ajudar a valorar el temps que els dediquem, posar-nos límits i autoimposar-nos règims de pantalla. A Android hi ha diverses opcions a l’espai Benestar Digital. En aquest apartat hi trobarem el detall de l’ús d’aplicacions del nostre mòbil, el nombre de minuts que hem utilitzat el mòbil i cada aplicació i, a sota, les quatre formes que té Android per ajudar-nos. La primera és el límit a les aplicacions, en la qual podem marcar quants minuts volem dedicar a cada aplicació al dia i que, automàticament, quan s’hagin superat aquests minuts, ens la tanqui fins a l’endemà. La segona opció són els recordatoris de temps de pantalla, una forma que ens indica, cada certs minuts, i mitjançant un mòdul que apareix a pla pantalla, el temps que fa que la mirem. Finalment, hi ha el mode Hora de Dormir i el mode Sense distraccions. El primer fa que, a partir de certa hora, quan anem a dormir, la pantalla del mòbil es pinti en blanc i negre, i desapareguin les notificacions i avisos. Per la seva banda, el mode Sense distraccions evita els avisos i alertes que ens fan mirar el mòbil durant tota l’estona del dia que nosaltres vulguem. A l’iPhone, el sistema iOS té opcions similars, potser més reduïdes. Existeix el límit d’ús de les aplicacions, que avisa quan assolim el temps assignat per a cadascuna, i ens pregunta si volem ignorar el límit i continuar fent-ne ús, o bé tancar l’aplicació definitivament. Serà per eines.