Les piràmides de... Lleida!

Doncs sí! Per un moment sembla que estem a l’altiplà egipci.

De Guiza, al peu de la impressionant piràmide de Kheops. Però l’esvelt campanar que treu el cap per l’esquerra ens treu ràpidament de l’error i ens situa correctament al tossal lleidatà de la Seu Vella, al peu del baluard de la Reina. No cal dir que la foto ha estat feta amb un trampós, però atractiu efecte, del gran angular del meu mòbil. I crec que em serveix per posar l’accent en el valor estètic que tenen també les dràstiques obres de fortificació que modificaren a partir del segle XVII l’entorn de la catedral medieval de Lleida. La substitució del nostre barri gòtic per una contundent fortalesa que a partir del segle XVIII fou nomenada oficialment el Castillo Principal de Lérida, però conservant els edificis més emblemàtics com la Seu, convertida això sí en caserna, i la residència del Rei, en magatzem i polvorí. És a dir, allò que els lleidatans diem lo Castell de Lleida és correcte per tant si incloem tot el conjunt monumental en la denominació, però incorrecte si solament ens referim a la Seu Vella, que només és una part de la segona fortalesa moderna més gran de Catalunya.

El baluard de la foto piramidal és el de la Reina, bastit l’any 1726 on havia estat el palau Episcopal fins a la conquesta de Lleida per Felip V. És a l’angle oriental de la fortalesa, l’aresta que separa la il·luminada cara sud de la fosca cara nord, i està perfectament orientada a l’est. Està feta de grossos carreus ben treballats per reforçar bé la cantonada, mentre que la resta dels llenços de les muralles són de mida més petita. La inclinació dels murs és la característica de les fortificacions d’època moderna, quan l’artilleria era ja una arma poderosa. El biaix de 150 de la paret permetia que l’impacte del projectil llençat per un canó fora més ben absorbit pel gruix de la defensa, i fins i tot un possible efecte rebot ajudaria a mantenir millor la muralla estant ben atalussada que no pas vertical com es feia abans. El nom del baluard fou en honor de la segona esposa del primer rei borbó, Isabel de Farnesio, la Parmesana, mare del futur rei Carlos III, qui fou l’artífex de fer la nova catedral per Lleida, si bé al ser genèric serviria per a totes les altres reines de la monarquia espanyola. També per a l’actual?