Al punt de l’estany

Diumenge passat ja donàvem notícia dels vint anys transcorreguts des d’aquell 2005 en què es començava a reomplir la clotada del ressuscitat estany d’Ivars i Vila-sana, després de gairebé dues dècades que se’n parlés per primer cop i de mig segle que infaustos negociants poc sensibles a la natura, la memòria col·lectiva i la identitat comarcal aconseguien dessecar-la, a fi d’aprofitar la superfície “sanejada” com a terra de conreu.

Un projecte ambiciós, la recuperació, qualificat per molts d’utòpic, i que a banda de beneficis mediambientals haurà suposat crear un recurs turístic d’enorme atractiu, enmig d’una plana urgellenca que no en va gaire sobrada. Fins a 151.148 persones passaven el 2024 per aquell espai lacustre tingut per una de les zones humides més extenses de Catalunya, d’inusual riquesa quant a flora i fauna, particularment ocellaire, una dada obtinguda amb tanta exactitud gràcies a la recent implementació de comptadors automàtics als accessos i que contrasta amb la xifra minsa (només 4.815) de les que en el mateix període s’havien decidit a entrar al centre d’interpretació habilitat a Cal Sinén, tenint en compte l’alt interès de la visita. Diverses iniciatives del Consorci de l’Estany tracten ara de revertir aquesta diferència numèrica, començant per millorar la senyalització i establir un nou horari d’obertura al públic (de dimecres a diumenge entre les 10 i les 14).

Cal Sinén era una masia edificada en 1910, si bé els orígens coneguts dels propietaris es remunten a 1784. Construcció de parets de tàpia que incorpora peces de fusta o pedra com ara bigues, portes, finestres i la llinda, curiosament extretes d’una casa del barri gòtic de Barcelona enderrocada arran del traçat de la Via Laietana, i un mirador horitzontal de formigó. Havia ofert servei de fonda i acollit celebracions familiars, populars i festives. “El punt de l’estany amb més vida i alegria”, es llegeix en un dels nombrosos plafons il·lustrats d’aquest actual punt d’informació, que aborden diferents aspectes històrics, científics, geològics, aquàtics, botànics, faunístics (en especial ornitològics), etnològics, econòmics, demogràfics, fins i tot poètics, de la llacuna i el seu entorn, així com d’exposició d’objectes i elements relacionats, cas d’una típica barca de ciment o dels estris de l’antiga cuina domèstica, recreada al detall.

A part de punt d’interpretació, informació i recepció, Cal Sinén és també punt de venda de records, llibres, publicacions gràfiques i productes de proximitat, sobretot líquids, com el licor “contemporani” de camamilla, del tot natural i artesanal segons la bonica etiqueta, elaborat per la jove marca Elixirs de Ponent, amb botiga pròpia a Almacelles. A la planta herbàcia de gran tradició en aquells camps propers a Linyola s’hi han afegit vuit components botànics i un toc subtil de canyella, que li aporten notes exòtiques i un sabor més intens. Entra suau amb un gust equilibrat i persistent, i deixa una agradable sensació de boca neta i perfumada, que sens dubte el fa preferible a qualsevol dentifrici.