Enheduanna, astrònoma fa 4.000 anys

En la recerca de dones científiques, i en particular amb vinculació a l’astronomia, trobem un personatge que possiblement sigui la primera dona de la qual es té constància que va deixar un llegat astronòmic. Es tracta de la sacerdotessa i també poeta accàdia Enheduanna.

Ens remuntem al segle XXIII abans de Crist, quan trobem el primer emperador accadi, Sargon el Gran, que va unificar gran part de la Mesopotàmia en el primer imperi conegut de la història. La seva filla, la princesa Enheduanna, va ser la primera persona a ser nomenada summa sacerdotessa de Nanna, la deessa Lluna dels sumeris.

Amb aquest càrrec tenia una gran responsabilitat, ja que a la ciutat d’Ur (actualment en sòl iraquià) va dirigir els rituals dedicats a Nanna, cosa que requeria un notable coneixement dels cicles lunars i de l’observació del cel, coneixement que sempre s’ha atribuït als sacerdots sumeris. El fet més destacat d’Enheduanna és que va ser la primera escriptora de qui sabem el nom, ja que va ser la primera persona que va signar els seus textos literaris escrits en cuneïforme. Coneixem que va escriure diversos himnes per honorar la deessa Nanna però també per explicar alguns dels fets de la seva història.

Sabem que a la mort del seu pare va conservar el càrrec mentre regnaven dos dels seus germans, però durant el regnat del seu nebot Naram-Sin va ser expulsada per un traïdor a la cort, tot i que posteriorment Naram-Sin va poder recuperar el poder i la va reinstaurar en el càrrec, tal com descriu en els seus himnes.

En aquests textos, dels quals s’han trobat còpies fetes alguns segles després en taules d’argila, fa al·lusions al firmament mostrant un notable coneixement com observadora del cel, i el fet que els textos persistissin amb els segles fa pensar que va adquirir un estatus semidiví per les generacions posteriors.

Se li atribueixen nombrosos fets destacats. Un és que es considera que va crear un dels primers calendaris religiosos, que hauria estat la base pel calendari hebreu, del qual també emana el calendari cristià. No oblidem, i menys en les dates que estem, que el càlcul de la data de Pasqua es basa principalment en els cicles lunars. També se li atribueixen altes capacitats matemàtiques, fet que no seria estrany, atès que fer calendaris amb els recursos de l’època requeria altes capacitats per al càlcul.