Dani Hernàndez: “col·leccionar samarretes de futbol és bonic, però car”

Des de quin any es dedica a col·leccionar samarretes de futbol i què el va motivar a començar? 

M’agrada preguntar als meus amics col·leccionistes: “En quin moment vas deixar de tenir samarretes i vas començar a col·leccionar-les?” Hi ha un punt d’inflexió, però és difícil situar-lo. Vaig tenir la primera samarreta amb 10 anys. Vaig començar llavors? Jo crec que no. Penso que va ser fa 5 o 6 anys, quan va aparèixer un objectiu: tenir totes les samarretes locals de la història d’Anglaterra. Tinc un vincle amb el futbol anglès i em motivava poder completar aquesta “subcol·lecció”.

Vostè és aficionat del València. Com li neix aquesta passió? Quantes samarretes té de l’equip? 

Sí, el meu cor futbolístic ha acabat en llocs poc habituals per a un noi de Tàrrega. Quan vaig començar a seguir el futbol, el València tenia un gran equip i competia com un gran del futbol. Entre els seus jugadors hi havia Pablo Aimar. El que vaig sentir pel futbol va ser “Aimar a primera vista”, no concebo ser tan futboler ni valencianista si ell no hagués vestit la samarreta blanc-i-negra. Des de llavors, 32 samarretes d’un club que, per desgràcia, no té res a veure amb aquell.

Arriba un dia que creu que pot compartir la seva col·lecció a les xarxes socials… 

Sí, la meva col·lecció només la gaudia jo. Penso que tinc molts tresors i moltes històries a compartir. Per mi el futbol sempre ha estat: el joc, la cultura i l’estètica. La meva col·lecció em deixa parlar d’aquesta estètica i dels meus gustos futbolístics, amb la intenció d’incloure la cultura amb les samarretes com a excusa perfecta.

A quina samarreta li té més estima i per què? I quina ha estat la més difícil d’aconseguir i la que més li ha costat? 

Jo crec que aquella primera samarreta que vaig tenir amb 10 anys amb Aimar a l’esquena és a la que li tinc més estima. Competeix amb l’única samarreta utilitzada en un partit que tinc: la d’Oriol Romeu amb el Southampton contra el Manchester City que em va enviar dedicada. La més difícil d’aconseguir també és l’única “no original” que tinc. L’any 2014 el València va jugar un partit de pretemporada amb una samarreta que no va sortir a la venda. Em vaig enamorar com mai i la vaig estar buscant. L’any passat, deu anys més tard, vaig aconseguir un model oficial, fet per l’empresa que les va fer en aquell moment. Tècnicament és oficial, però no és original perquè només se’n van fer les justes pels jugadors. El que més he pagat per una peça van ser 200 euros per la d’Anglaterra 1988, però tenint en compte que avui és el preu d’una samarreta d’un jugador amb dorsal, considero que no és tant. Tendeixo a comprar de segona mà, per gastar el mínim.

Té un criteri per decidir quines samarretes afegir a la col·lecció? N’hi ha alguna que no tindria mai? 

Tinc un criteri poc definit. Intento tenir el màxim dels equips de qui soc simpatitzant en cada lliga i d’aquells jugadors que m’han marcat, però sobretot, em baso en l’estètica. Si una samarreta m’agrada i apareix l’ocasió, cap a la col·lecció. Mai m’havia plantejat si hi ha alguna samarreta que no tindria mai. No odio tant cap equip per ser inflexible en aquest sentit. Aquelles que són més polèmiques també tenen alguna cosa a explicar.

Quin consell li donaria a algú que vol començar a col·leccionar samarretes de futbol? 

Que no ho faci! No, de debò, sobretot que sàpiga quan pot destinar estalvis a aquest hobby. És molt bonic però també molt car. Que no tingui pressa, que no li envaeixi el que ara coneixem com a FOMO. Ja arribarà el dia que apareixerà la samarreta que busca en alguna app de segona mà. A mi el que més m’agrada és buscar. Trobar és satisfactori, però buscar és el que fa que trobar sigui satisfactori. Paciència i coneixement.

Alguna samarreta que vulgui aconseguir pròximament? 

Tinc una llista de desitjos llarga, tot i que cada temporada la faig i mai m’acabo comprant la majoria perquè amb el temps deixen de ser prioritat. Uns dies després de respondre a aquestes preguntes viatjo a Itàlia i crec que caurà la samarreta local o l’especial pels 125 anys de la Lazio.