Pagar progressivament

El món publicitari, les plataformes televisives i les empreses de telecomunicacions han perfeccionat la seva estratègia de negoci d’acord amb els canvis i tendències digitals en un món abocat a la tecnologia. La propagació dels mòbils intel·ligents amb aplicacions dissenyades per ser addictives i els models de subscripció promoguts respectivament per les companyies telefòniques i les plataformes de TV per disposar del seu servei o accedir al seu contingut han esdevingut mecanismes perfeccionats de control de la població.

El servei telefònic i les plataformes de TV ens dicten quotes que sovint van en augment, inclouen permanència per evitar multes o es renoven automàticament, entre altres. En aquest sentit, el món publicitari ha detectat amb astúcia els greus problemes de la societat per desenganxar-se del mòbil, i ho ha aprofitat per envair-nos amb anuncis que tapen mitja pantalla dels dispositius; ens impedeixen fer ús immediat d’una app o ens redirigeixen. A més, les pel·lícules o sèries de les plataformes tenen instal·lats anuncis tant a l’inici com, més recentment, a la meitat.

És evident que la publicitat i els models de subscripció s’aprofiten de la nova realitat digital. Aquesta situació és perillosa? I què passaria si va un pas més enllà? Són preguntes que planteja –en forma d’advertiment– un genuí i pertorbador primer capítol de la setena temporada de Black Mirror, sèrie que es caracteritza per evidenciar com la tecnologia afecta l’ésser humà. L’episodi, estrenat a l’abril, ha generat una profunda reflexió entre els espectadors sobre l’omnipresència de la publicitat en les nostres vides. Titulat Common People (una parella qualsevol), la trama –de la qual no revelarem el final– ens presenta l’Amanda (Rashida Jones), una mestra diagnosticada amb un tumor cerebral inoperable. El seu espòs, Mike (Chris O’Dowd), recorre a Rivermind, una empresa de neurociència que ofereix un tractament experimental: reemplaçar la part afectada del cervell amb material sintètic. Encara que la cirurgia és gratuïta, el manteniment de l’implant requereix una subscripció mensual i inclou una sorpresa; convertirà l’Amanda en un mitjà per recitar anuncis. Això només es podrà revertir pagant una altra subscripció amb un preu molt elevat, perjudicant la vida dels protagonistes.

Black Mirror ens adverteix així que la publicitat i els models de subscripció perfeccionen els seus mecanismes per tenir un control tant social com econòmic de la societat... veurem si, fins i tot, a costa de la seva humanitat.