Artesa de Segre: mig comercial, mig turística

Artesa de Segre inaugurava a mitjans d’abril un nou itinerari autoguiat a base de codis QR inclosos en set plafons informatius, amb textos, fotografies velles i un mapa de situació, en tants d’altres racons del seu interessant però desconegut centre històric, amb la finalitat de dignificar l’espai públic vilatà i divulgar-ne el patrimoni arquitectònic, enfortint la imatge comercial i turística del municipi, en suport de les botigues i establiments d’hostaleria locals, perjudicats pel que respecta a la clientela de pas per la posada en marxa de les variants de la C-14 i la L-512.

El recorregut a peu s’inicia al carrer Bisbe Bernaus, vora l’espectacular església moderna de l’Assumpció, erigida a finals dels setanta amb maons vistos i de línies avantguardistes, sobretot un campanar altíssim i esmolat, substituint l’anterior temple neoclàssic.

A partir d’aquí la ruta s’endinsa al nucli antic, cap a la plaça del Ball (denominació que també apareix escrita com a Vall) i la plaça Major, en què destaquen els porxos. La quarta etapa del trajecte correspon al Museu del Montsec, obert en 1972 sota l’impuls de l’historiador d’orígens artesencs Joan Maluquer de Motes, amb la idea d’albergar els arxius i una notable col·lecció arqueològica i etnogràfica en un edifici del segle XVI reformat en 1840, que abans havia acollit successivament la presó, l’escola, l’ajuntament, el jutjat, l’escorxador, una caserna i una granja de bestiar. La cinquena aturada és al pintoresc carrer de les Carnisseries i la sisena vora la segla que es desvia del riu al Pont d’Alentorn.

L’últim punt previst el trobem darrere de l’enorme casalot renaixentista conegut popularment com la Granja, obra dels monjos de Montserrat entre 1548 i 1560 per emmagatzemar-hi els delmes de les finques de l’abadia en aquells paratges, residència estival de la família Girona de Tàrrega després de comprar-lo arran de la desamortització del 1840, avui dia degradat i dividit en habitatges modestos, tot i mantenir la imponent volumetria. S’hi ha establert un mirador on poder asseure’s en un banc de fusta a extasiar-se amb el mateix ufanós panorama agrari regat pel Segre que, segons especula Lluïsa Pla al llibre Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX, devia inspirar a Ignasi Girona el formidable projecte empresarial de construir el canal d’Urgell.

Aquest 2025 fa cinquanta anys que Mariano Monsonís obria a Artesa l’hostal Muntanya, a peu de carretera i a mà dreta segons se surt cap a Lleida, regentat ara pel seu fill Albert. Dotze habitacions reformades i un menjador amb terrassa obert cada dia excepte els dissabtes des de les 9 del matí, on es pot esmorzar d’entrepà o forquilla, dinar i sopar en base a una cuina tradicional del país sense complicacions però que no falla, gràcies a plats com escudella, espinacs a la catalana, bacallà amb samfaina, tripa de vedella amb cigrons, caragols amb suc, fricandó, espatlla de cabrit amb bolets, costelles de corder o entrecot a la planxa. Menú dels feiners per 17,60 euros (els dijous, paella).